Como es sabido, los arrendamientos de inmuebles destinados a vivienda están exentos del Impuesto sobre el Valor Añadido (IVA), en virtud de lo dispuesto en el art. 20.Uno.23º, letra b) de su Ley.

Lo que no ha resultado pacífico durante los años de vigencia de este impuesto, ha sido si dicha exención resultaba aplicable en el supuesto de que el arrendatario era una persona jurídica.

Pues bien, el Tribunal Económico-Administrativo Central (TEAC), en sendas Resoluciones del pasado 15 de diciembre, Nº 3856/2013 y 3857/2013 respectivamente, ha venido a sentar el criterio de que el arrendamiento de vivienda a persona jurídica estará exento de IVA cuando en el contrato de arrendamiento se especifique la persona física concreta que la va a ocupar.

Las referidas resoluciones vienen a manifestar que la dicción del precepto y finalidad de la exención deben permitir incluir este supuesto, dado que con ello no se violenta ni su ámbito de aplicación ni la finalidad perseguida por el legislador. En este sentido se deduce que lo que se pretende con la exención es que el objeto del contrato de arrendamiento debe ser únicamente servir de vivienda a una persona concreta, es decir, que cuando se acredita que no existe un negocio jurídico posterior al contrato de arrendamiento por el que se cede el uso de la vivienda (al especificarse la persona física o personas físicas que van a ocupar el inmueble destinado a vivienda), y que por ello no puede destinarse a residencia de otra persona, cualquiera que sea su título o el motivo de la cesión, debe incluirse la operación dentro de la exención que ahora examinamos.

Por el contrario, no se incluirá en el ámbito de aplicación de la exención aquel contrato de arrendamiento por el que se faculta al arrendatario a designar a las personas que vayan a ocupar la vivienda.

Esta designación posterior de la persona o de las personas (es así cuando puede destinarse a un uso de distintas personas por periodos temporales inferiores al del contrato de arrendamiento de forma sucesiva) que van a ocupar el inmueble no puede sino comportar una cesión o subarriendo que impide que el arrendamiento esté exento de IVA.

Esta interpretación continúa la misma línea que la Resolución Nº 5138/2013, de 8 de septiembre de 2016, en la cual el TEAC adoptaba  el mismo criterio que ya habían expresado distintos Tribunales Superiores de Justicia, siendo asimismo relevante en nuestra opinión en el ámbito del IRPF, que permitirá aplicar la reducción del 60% por arrendamiento de inmuebles destinados a vivienda cuando, siendo el arrendatario una persona jurídica, quede acreditado que el inmueble se destina a la vivienda habitual de una persona física concreta.

Com és sabut, els arrendaments d’immobles destinats a habitatge estan exempts de l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA), en virtut del que es disposa en l’art. 20.Un.23º, lletra b) de la seva Llei.

El que no ha resultat pacífic durant els anys de vigència d’aquest impost, ha estat si aquesta exempció resultava aplicable en el cas que l’arrendatari fóra una persona jurídica.

Doncs bé, el Tribunal Econòmic-Administratiu Central (TEAC), en sengles Resolucions del passat 15 de desembre, Nº 3856/2013 i 3857/2013 respectivament, ha vingut a establir el criteri que l’arrendament d’habitatge a persona jurídica estarà exempt d’IVA quan en el contracte d’arrendament s’especifiqui la persona física concreta que la va a ocupar.

Les referides resolucions vénen a manifestar que la dicció del precepte i finalitat de l’exempció han de permetre incloure aquest supòsit, atès que amb això no es violenta ni el seu àmbit d’aplicació ni la finalitat perseguida pel legislador. En aquest sentit es dedueix que el què es pretén amb l’exempció és que l’objecte del contracte d’arrendament ha de ser únicament servir d’habitatge a una persona concreta, és a dir, que quan s’acredita que no existeix un negoci jurídic posterior al contracte d’arrendament pel qual se cedeix l’ús de l’habitatge (en especificar-se la persona física o persones físiques que ocuparan l’immoble destinat a habitatge), i que per això no pot destinar-se a residència d’una altra persona, qualsevol que sigui el seu títol o el motiu de la cessió, ha d’incloure’s l’operació dins de l’exempció que ara examinem.

Per contra, no s’inclourà en l’àmbit d’aplicació de l’exempció aquell contracte d’arrendament pel qual es faculta a l’arrendatari a designar a les persones que vagin a ocupar l’habitatge.

Aquesta designació posterior de la persona o de les persones que ocuparan  l’immoble (és així quan pot destinar-se a un ús per diferents persones i per períodes temporals inferiors al del contracte d’arrendament de forma successiva) no pot sinó comportar una cessió o subarrendament que impedeix que l’arrendament estigui exempt d’IVA.

Aquesta interpretació continua la mateixa línia que la Resolució Nº 5138/2013, de 8 de setembre de 2016, en la qual el TEAC adoptava el mateix criteri que ja havien expressat diferents Tribunals Superiors de Justícia. En la nostra opinió, entenem que serà rellevant en l’àmbit de l’IRPF, doncs permetrà aplicar la reducció del 60% per arrendament d’immobles destinats a habitatge quan, sent l’arrendatari una persona jurídica, quedi acreditat que l’immoble es destina a l’habitatge habitual d’una persona física concreta.