Si las herencias donde difunto, bienes y herederos que residen en el mismo país ya conllevan burocracia y, en ocasiones, generan conflictos por su escasa o nula planificación, imagínense si, además, se trata de una sucesión internacional.

Efectivamente, todo se complica cuando alguno de los tres elementos de la herencia (difunto, herederos o bienes) está en el extranjero. Si no se cuidan todos los detalles, cualquier complicación o litigio que surja será largo y carísimo, pues afectará a administraciones y juzgados de distintos países.

No sólo las grandes fortunas son susceptibles de verse involucradas en una herencia internacional, también los emigrantes son un perfil ideal. Según las estadísticas, cada año mueren alrededor de 60.000 españoles residentes en el extranjero y similares son las cifras de extranjeros que fallecen en España. Ello provoca que los legítimos herederos dejen de percibir, cada año, entre 20.000 y 50.000 millones de euros en propiedades y dinero, que quedan sin adjudicar por la dificultad de los trámites, por desconocimiento o, simplemente, por lo caro que resulta aceptar una herencia cuando no se ha planificado bien su estrategia jurídica y fiscal.

¿Por qué es tan complicado?

Porque cuando hay un elemento extranjero hay dos aspectos cruciales que resolver:

1)     ¿Cuál es la ley aplicable para saber quién tiene derecho a heredar? ¿La del país de defunción? ¿la de la nacionalidad del difunto? la de su residencia habitual? ¿La del país de sus herederos? ¿La del lugar donde están los bienes relictos? Hay países que no reconocen derechos hereditarios al viudo/a o a la pareja de hecho; otros no contemplan figuras de herederos forzosos como los legitimarios; el orden de suceder en caso de morir sin testamento es distinto según el país… por eso es crucial conocer la ley aplicable a la herencia, puesto que las personas con derecho a heredar pueden cambiar de un país a otro.

2)   ¿En qué país hay que pagar el impuesto de sucesiones? Algunas veces se paga en el lugar de residencia del causante, otras en el país de su nacionalidad o donde falleció, e incluso hay veces que se debe tributar en varios países a la vez. Lógicamente, el importe a pagar puede variar mucho según donde se deba tributar, de ahí la importancia de saber a qué atenerse.

Por desgracia hay muy poca legislación internacional que establezca claramente las reglas a aplicar en las herencias transfronterizas. Por el contrario, las leyes internas de cada país intentan atraer para sí el mayor número de competencias, lo cual conlleva duplicidades y choques burocráticos porque cada Estado intenta “barrer para casa”… cuestión de soberanía!

La clave frente al caos: estrategia y planificación

No es agradable pensar en cuando uno falte, pero planificar una sucesión es un gran favor que Ud. puede hacer a los suyos, más aún si tiene un componente internacional, pues es un proceso complejo.

Además del análisis exhaustivo de la normativa aplicable y los convenios bilaterales o multilaterales de doble imposición que puedan existir entre los países involucrados, resulta indispensable tomar decisiones –a nivel individual y también familiar- para decidir sobre aspectos esenciales como:

– Dónde hacer el testamento y ver si conviene hacer uno solo o varios en función de los países implicados. Por nuestra experiencia, es preferible efectuar un solo testamento y otorgarlo en el país donde residen o van a residir los familiares llamados a la sucesión.

– En qué países van a residir los testadores y los herederos y estudiar su normativa civil y fiscal. Al respecto, desaconsejamos que la elección de residencia se efectúe solamente por motivos fiscales, pues hay legislaciones de países fiscalmente muy ventajosos que, sin embargo, desprotegen los derechos hereditarios de algunos familiares. Hay que advertir también que el traslado ficticio de residencia con la única finalidad de conseguir un mejor trato fiscal no es aconsejable. El traslado debe efectuarse de forma real y efectiva, pues una residencia ficticia constituye fraude y puede ser delito fiscal… evitemos, pues, males mayores.

– La organización del patrimonio en empresa familiar. Es típico el caso del extranjero que elije España como lugar de residencia tras jubilarse. Si su patrimonio es cuantioso, deberá tributar por Impuesto sobre la Renta y sobre el Patrimonio, además del consabido Impuesto de Sucesiones cuando fallezca. Conviene en estos casos constituir una sociedad española, aportar a ella sus bienes y dotarla de una estructura de empresa familiar, puesto que en España este tipo de empresas gozan de importantes beneficios fiscales, como por ejemplo una bonificación del 95% cuando se transmite por vía sucesoria a los herederos.

Como ven, los temas que hay que poner sobre la mesa son de gran importancia y requieren una reflexión profunda y una preparación minuciosa. Es un proceso de decisión que no afecta sólo al individuo que va a organizar su herencia, sino también a su entorno familiar. Hay que conjugar preferencias personales y trazar una estrategia que nos permita conseguir que una herencia transfronteriza no se convierta en una pesadilla que, por su elevado peaje burocrático y económico, termine por desalentar a los herederos.

¿Hay solución a este caos?

Para simplificar la tramitación de las herencias transfronterizas se aprobó en 2012 el Reglamento Europeo Nº 650/2012. La norma está lista, el problema es que solamente rige entre países miembros de la UE y no se aplicará hasta agosto de 2015, siempre y cuando no se posponga su entrada en vigor.

Por lo tanto, les recomendamos encarecidamente que, si Udes, sus herederos o algunos de sus bienes se hallan en el extranjero, no dejen su sucesión al azar: asesórense y acudan a un experto para planificar su sucesión. En Estudi Jurídic Sánchez & De Canals estaremos encantados de ayudarles.

Publicado por Cristina de Canals

Si les herències on difunt, béns i hereus que resideixen al mateix país ja comporten burocràcia i, sovint, generen conflictes per la seva escassa o nul·la planificació, imagineu si, a més, es tracta d’una successió internacional.

Efectivament, tot es complica quan algun dels tres elements de l’herència (difunt, hereus o béns) rau a l’estranger. Si no es cuiden tots els detalls, qualsevol complicació o litigi que sorgeixi serà llarg i caríssim, doncs afectarà a administracions i jutjats de diferents països.

No només les grans fortunes són susceptibles de veure’s involucrades en una herència internacional, també els emigrants són un perfil ideal. Segons les estadístiques, cada any moren al voltant de 60.000 espanyols residents a l’estranger i similars són les xifres d’estrangers que moren a Espanya. Això provoca que els legítims hereus deixin de percebre, cada any, entre 20.000 i 50.000 milions d’euros en propietats i diners, que queden sense adjudicar per la dificultat dels tràmits, per desconeixement o, simplement, perquè resulta molt car acceptar una herència quan no s’ha planificat bé la seva estratègia jurídica i fiscal.

Per què és tan complicat?

Perquè quan hi ha un element estranger hi ha dos aspectes crucials cal que resoldre:

1)  Quin és la llei aplicable per saber qui té dret a heretar? La del país de defunció? la de la nacionalitat del difunt? la de la seva residència habitual? La del país dels seus hereus? La del lloc on estan els béns relictes? Hi ha països que no reconeixen drets hereditaris al vidu/a o a la parella de fet; uns altres no contemplen figures d’hereus forçosos com els legitimaris; l’ordre de succeir en cas de morir sense testament és diferent segons el país… per això és crucial conèixer la llei aplicable a l’herència, ja que les persones amb dret a heretar poden canviar d’un país a un altre.

2)   En quin país cal pagar l’impost de successions? Algunes vegades es paga en el lloc de residència del causant, unes altres al país de la seva nacionalitat o en el que va morir, i fins i tot hi ha vegades que cal de tributar a diversos països alhora. Lògicament, l’import a pagar pot variar molt segons on s’hagi de tributar, d’aquí la importància de saber a què atenir-se.

Per desgràcia hi ha molt poca legislació internacional que estableixi clarament les regles a aplicar en les herències transfrontereres. Per contra, les lleis internes de cada país intenten atraure per sí el major nombre de competències, la qual cosa comporta duplicitats i xocs burocràtics perquè cada Estat intenta “escombrar cap a casa”… qüestió de sobirania!

La clau davant del caos: estratègia i planificació

No es agradable pensar en quan un falti, però planificar una successió és un gran favor que vostè pot fer pels seus, més encara si té un component internacional, donsc és un procés complex.

A més de l’ànalisis exhaustiva de la normativa aplicable i dels convenis bilaterals o multilaterals de doble imposició que puguin existir entre els països involucrats, és indispensable prendre decisions-a nivell individual i també familiar-per decidir sobre aspectes essencials com:

–  On fer el testament i veure si convé fer-ne un o varis en funció dels països implicats. Per la nostra experiència, és preferible efectuar un sol testament i atorgar-ho al país on resideixen o residiran els familiars cridats a la successió.

–   En quins països residiran els testadors i els hereus i estudiar la seva normativa civil i fiscal. Sobre aquest tema, desaconsellem que l’elecció de residència s’efectuï només per motius fiscals, doncs hi ha legislacions de països fiscalment molt aventatjosos que, no obstant això, des protegeixen els drets hereditaris d’alguns familiars. Cal advertir també que el trasllat fictici de residència amb l’única finalitat d’aconseguir un millor tracte fiscal no és aconsellable. El trasllat ha d’efectuar-se de forma real i efectiva, doncs una residència fictícia constitueix frau i pot ser delicte fiscal… evitem, doncs, mals majors.

–   L’organització del patrimoni en empresa familiar. És típic el cas de l’estranger que escull Espanya com a lloc de residència després de jubilar-se. Si el seu patrimoni és quantiós, haurà de tributar per Impost sobre la Renda i sobre el Patrimoni, a més del conegut Imposat de Successions quan mori. Convé en aquests casos constituir una societat espanyola, aportar a ella els seus béns i dotar-la d’una estructura d’empresa familiar, ja que a Espanya aquest tipus d’empreses gaudeixen d’importants beneficis fiscals, com per exemple una bonificació del 95% quan es transmet per via successòria als hereus.

Com veuen, els temes que cal posar sobre la taula són de gran importància i requereixen una reflexió profunda i una preparació minuciosa. És un procés de decisió que no afecta només a l’individu que va a organitzar la seva herència, sinó també al seu entorn familiar. Cal conjugar preferències personals i traçar una estratègia que ens permeti aconseguir que una herència transfronterera no es converteixi en un malson que, pel seu elevat peatge burocràtic i econòmic, acabi per descoratjar als hereus.

Hi ha solució a aquest caos?

Per simplificar la tramitació de les herències transfrontereres es va aprovar en 2012 el Reglament Europeu Nº 650/2012. La norma està llesta, el problema és que només regeix entre països membres de la UE i no s’aplicarà fins a agost de 2015, sempre que no es posposi la seva entrada en vigor.

Per tant, els recomanem encaridament que, si Vostè, els seus hereus o alguns dels seus béns es troben a l’estranger, no deixin la seva successió a l’atzar: assessorin-se i dirigeixin-se a un expert per planificar la seva successió. A Estudi Jurídic Sánchez & De Canals estarem encantats d’ajudar-los.

Publicat per Cristina de Canals

If inheritances where the deceased, their assets and heirs all reside in the same country entail bureaucracy and, at times, lead to disputes on account of little or no planning, imagine what it is like if it is also an international inheritance.

In fact, everything gets complicated when any of the three elements of the inheritance (deceased, heirs or assets) is abroad. Without careful planning, any complication or litigation that arises will be long and very expensive, as it will involve the systems and courts of different countries.

It is not only great fortunes than can be involved in an international inheritance; emigrants are also likely candidates. According to statistics, around 60,000 Spaniards resident abroad die each year and a similar number of foreigners die in Spain. As a result, the legitimate heirs fail to receive, each year, between 20 and 50 billion euros in properties and money, which are not distributed on account of the difficulty of the procedures involved, ignorance of their existence or, simply, because of how expensive it is to accept an inheritance when the legal and tax strategy has not been planned well.

Why is it so complicated?

Because, when there is a foreign element, there are two crucial issues to resolve:

1)    What is the applicable law to determine who is entitled to inherit? That of the country of death? That of the nationality of the deceased? That of their habitual residence? That of the country in which their heirs reside? That of the place where their estate is located? There are countries that do not recognise the inheritance rights of the widow/widower or domestic partner; there are others that do not recognise forced heirs as legitimate heirs; the order of succession in the case of intestacy is different depending on the country…  it is therefore crucial to know what law applies to the inheritance, as the individuals entitled to inherit may vary from one country to another.

2)   In which country must inheritance tax be paid? Sometimes it is paid in the place of residence of the deceased, sometimes in the country of their nationality or where they died, and there are even occasions when it must be paid in various countries at the same time. Logically, the amount to be paid may vary a great deal depending on where it has to be paid, hence the importance of knowing what must be complied with.

Unfortunately, there is very little international legislation that clearly establishes the rules to be applied to cross-border inheritances. On the other hand, the internal laws of each country attempt to give themselves as many powers as possible, which entails duplications and bureaucratic clashes, as each state tries to feather its own nest… a matter of sovereignty!

The key to tackling the chaos: strategy and planning

It is not pleasant to think about when someone has gone, but by planning an inheritance you are doing those close to you a great favour, even more so if there is an international component, as it is a complicated process.

Apart from an exhaustive analysis of the applicable regulations and the bilateral or multilateral double taxation agreements that may exist between the countries involved, it is essential to make decisions – as an individual and as a family – to decide on essential aspects such as:

– Where to make the will and seeing if it is advisable to make just one or various according to the number of countries involved. In our experience, it is preferable to make just one will and to do so in the country where the relatives named in it as heirs reside or are going to reside.

– In what countries the testators and heirs are going to reside and studying their civil and tax rules. In that regard, we advise against choosing residency solely for tax reasons, as there is legislation in fiscally advantageous countries that leaves the inheritance rights of some relatives vulnerable. We also advise against any fictitious transfer of residency with the sole aim of achieving better tax treatment. The transfer must be done in a real and effective manner, as a fictitious residency constitutes fraud and may be tax evasion… We should avoid unnecessary complications.

– Organisation of the estate into a family business. Many foreigners choose Spain as a place of residence after retiring. If their estate is substantial, they must pay income tax and wealth tax, as well as the usual inheritance tax when they die. In such cases it is advisable to set up a Spanish company, transfer the assets into it and give it a family business structure, as, in Spain, that kind of company enjoys significant fiscal benefits, such as, for example, a 95% rebate when it passes to the heirs.

As you can see, the issues that must be dealt with are highly important and require careful consideration and thorough preparation. It is a decision process that affects not only the individual who is going to organise their estate, but also their family members. It is necessary to combine personal preferences with drawing up a strategy that allows us to achieve a cross-border inheritance that does not turn into a nightmare that, on account of its high bureaucratic and financial toll, ends up leaving the heirs disheartened.

Is there a solution to this chaos?

To simplify the processing of cross-border inheritances, European Regulation No 650/2012 was approved in 2012. The regulation is ready, but the problem is that it is only valid between member states of the EU and will not apply until August 2015, provided that its entry into force is not postponed.

We therefore urge you that if you, your heirs or some of your assets are located abroad, do not leave your succession to chance: take advice and turn to an expert to plan your succession. At Estudi Jurídic Sánchez & De Canals we would be delighted to help you.

Published by Cristina de Canals