Las tablas orientadoras para cálculo de la pensión de alimentos de los hijos en procesos de familia

By Published On: 02/07/2015Categories: af-blog

Las separaciones y divorcios con hijos de por medio, conllevan la necesidad de regular cómo quedarán cubiertas las necesidades de éstos. Dicha necesidad se convierte en obligación de los padres de contribuir a los alimentos de los hijos, siendo una de las cuestiones más debatidas en este tipo de procedimientos, en cuanto a la cuantía que uno u otro progenitor (o ambos) deben aportar para levantar dicha carga.

La ley determina una pauta básica aunque genérica para el cálculo de tales aportaciones: que la pensión de alimentos a cargo del progenitor que la debe satisfacer se concretará, sobre todo pero no únicamente, en función de las posibilidades económicas del obligado al pago y las necesidades de los hijos.

Tras la aportación en el procedimiento judicial de rigor de todas las pruebas sobre dichas y otras circunstancias, históricamente ha quedado bajo el criterio del juez determinar la cuantía de la pensión, lo que ha generado una imprevisibilidad absoluta para los agentes jurídicos y sobre todo las partes, de cuál pueda ser el resultado final. Ello ha conllevado automáticamente mayor litigiosidad en los procesos matrimoniales, por motivo de la inseguridad jurídica que dicha actuación subjetiva genera.

Si bien ha habido países más pioneros (Estados Unidos, Alemania, Noruega, Canadá…) en la creación de tablas para el cálculo de este tipo de pensiones, y pese a las constantes exigencias de la sociedad en tal sentido, no fue hasta julio de 2013 que el Consejo General del Poder Judicial hizo público un baremo de referencia, basado en datos estadísticos así como en la experiencia de los operadores jurídicos en el ámbito del derecho de familia, que sirviera a los jueces para tratar de objetivar de alguna manera sus decisiones en este ámbito.

Por supuesto habían de dar asimismo un gran servicio a los abogados que tuvieran que asesorar a sus clientes y plantear la correspondiente reclamación judicial en caso de inexistencia de acuerdo entre las partes. Obtener un mutuo acuerdo en la pensión de alimentos para los hijos había de resultar ahora más fácil, si las partes podían ser orientadas en lo que podía ser o no aceptable por cualquier juez, en función de las circunstancias concretas. En definitiva, cuál iba a ser el criterio enjuiciador.

La tablas resultantes son de dos tipos:

1.- una primera tabla que recoge el coste de mantenimiento de hasta tres hijos, en función del nivel de ingresos de sus padres. A dicho resultado se aplicarán índices correctores en función de la comunidad autónoma y municipio de residencia del menor. Se trata de una tabla para aplicación a casos de custodia compartida.

2.- una segunda tabla que reparte dicho coste entre los progenitores, proporcionalmente a sus ingresos y el número de hijos, cuando la custodia es monoparental y el otro cónyuge ejerce un régimen de visitas.

Para el uso de estas tablas es imprescindible conocer los ingresos netos de cada progenitor y si los hijos tienen necesidades especiales.

Los gastos de vivienda y educación, excluidos del cálculo, deberán aplicarse una vez obtenido el resultado de la tabla, en función de cada caso concreto.

Y otros procedimientos judiciales se han beneficiado de la publicación de las referidas tablas, que son aplicables no sólo a separaciones y divorcios, sino también en las reclamaciones de alimentos entre parientes, procesos de filiación, de guarda y custodia, etc.

Podemos encontrarlas publicadas en aplicación informática on line de la página web del Consejo General del Poder Judicial.

Se trata de tablas orientadoras, que en modo alguno obligan a los jueces a actuar bajo sus criterios, lo que por otro lado es necesario para mantener la necesaria independencia de jueces y magistrados, si bien ello supone que la seguridad jurídica que promueven no se alcanza plenamente, al volver a quedar bajo su libre albedrío la aplicación o no de los criterios de las mismas. De hecho se puede decir que su uso no se ha generalizado como era de esperar, lo que no quita que sean un punto de referencia y por tanto una buena herramienta de trabajo.

Publicado por Rosana David

Les separacions i divorcis amb fills pel mig, comporten la necessitat de regular com quedaran cobertes les necessitats d’aquests. Aquesta necessitat es converteix en obligació dels pares de contribuir als aliments dels fills, sent una de les qüestions més debatudes en aquest tipus de procediments, quant a la quantia que un o un altre progenitor (o tots dos) han d’aportar per aixecar aquesta càrrega.

La llei determina una pauta bàsica encara que genèrica per al càlcul de tals aportacions: que la pensió d’aliments a càrrec del progenitor que l’ha de satisfer es concretarà, sobretot però no únicament, en funció de les possibilitats econòmiques de l’obligat al pagament i les necessitats dels fills.

Després de l’aportació en el procediment judicial de rigor de totes les proves sobre aquestes i altres circumstàncies, històricament ha quedat sota el criteri del jutge determinar la quantia de la pensió, la qual cosa ha generat una imprevisibilitat absoluta per als agents jurídics i sobretot les parts, de quin pugui ser el resultat final. Això ha comportat automàticament major litigiosidad en els processos matrimonials, per motiu de la inseguretat jurídica que aquesta actuació subjectiva genera.

Si bé hi ha hagut països més pioners (Estats Units, Alemanya, Noruega, Canadà…) en la creació de taules per al càlcul d’aquest tipus de pensions, i malgrat les constants exigències de la societat en tal sentit, no va ser fins a juliol de 2013 que el Consell General del Poder Judicial va fer públic un barem de referència, basat en dades estadístiques així com en l’experiència dels operadors jurídics en l’àmbit del dret de família, que servís als jutges per tractar d’objectivar d’alguna manera les seves decisions en aquest àmbit.

Per descomptat havien de donar així mateix un gran servei als advocats que haguessin d’assessorar als seus clients i plantejar la corresponent reclamació judicial en cas d’inexistència d’acord entre les parts Obtenir un mutu acord en la pensió d’aliments per als fills havia de resultar ara més fàcil, si les parts podien ser orientades en el que podia ser o no acceptable per qualsevol jutge, en funció de les circumstàncies concretes. En definitiva, quin anava a ser el criteri enjuiciador.

La taules resultants són de dos tipus:

1.- una primera taula que recull el cost de manteniment de fins a tres fills, en funció del nivell d’ingressos dels seus pares. A aquest resultat s’aplicaran índexs correctors en funció de la comunitat autònoma i municipi de residència del menor. Es tracta d’una taula per a aplicació a casos de custòdia compartida.

2.- una segona taula que reparteix aquest cost entre els progenitors, proporcionalment als seus ingressos i el nombre de fills, quan la custòdia és monoparental i l’altre cònjuge exerceix un règim de visites.

Per a l’ús d’aquestes taules és imprescindible conèixer els ingressos nets de cada progenitor i si els fills tenen necessitats especials.

Les despeses d’habitatge i educació, exclosos del càlcul, hauran d’aplicar-se una vegada obtingut el resultat de la taula, en funció de cada cas concret.

I altres procediments judicials s’han beneficiat de la publicació de les referides taules, que són aplicables no només a separacions i divorcis, sinó també en les reclamacions d’aliments entre parents, processos de filiació, de guarda i custòdia, etc.

Podem trobar-les publicades en aplicació informàtica on line de la pàgina web del Consell General del Poder Judicial.

Es tracta de taules orientadores, que de cap manera obliguen als jutges a actuar sota els seus criteris, la qual cosa d’altra banda és necessari per mantenir la necessària independència de jutges i magistrats, si ben això suposa que la seguretat jurídica que promouen no s’aconsegueix plenament, en tornar a quedar sota el seu lliure albir l’aplicació o no dels criteris de les mateixes. De fet es pot dir que el seu ús no s’ha generalitzat com era d’esperar, la qual cosa no lleva que siguin un punt de referència i per tant una bona eina de treball.

Publicat per Rosana David

Suscríbete a nuestro NewsLetter

y manténte informado

¿Tienes alguna consulta?

Llámanos al +34 93 444 11 66

Rellenando el formulario adjunto