Plan de Control Tributario 2018

By Published On: 05/02/2018Categories: af-blog

Como cada año, en el BOE del 23-01-2018 se ha publicado la Resolución de 8 de enero de 2018, de la Dirección General de la Agencia Estatal de Administración Tributaria, por la que se aprueban las directrices generales del Plan Anual de Control Tributario y Aduanero de 2018.

Entre las principales líneas de actuación, para el año 2018 está la investigación en Internet, se prestará especial atención a los nuevos modelos de prestación de servicios y de distribución por vía electrónica, se adaptarán los sistemas de información teniendo en cuenta el crecimiento de sistemas de pago como los monederos electrónicos (empleo de criptomonedas tipo «bitcoin» o similar) y las transferencias instantáneas y se mantendrá el control sobre fabricantes y prestadores de servicios “online”. El Plan de Control se centrará también en prácticas defraudatorias tales como la detección de rentas y bienes ocultos en el extranjero por parte de grandes patrimonios, aumentando el control contra el fraude en IVA, patrimonio exterior y grandes deudores. Para ello contará con dos nuevas herramientas: el Suministro Inmediato de Información (SII) del IVA y los datos de cuentas financieras procedentes de decenas de jurisdicciones a través del proyecto CRS (siglas en inglés para Estándar Común de Reporte) de la OCDE, que permite intercambiar información entre más de 50 países de manera automática.

Además, el primer intercambio a partir de junio de 2018 de la información sobre las magnitudes esenciales de actividad a nivel mundial de los grupos multinacionales, a través del denominado Informe País por País (CBC), permitirá optimizar los análisis de riesgos de estos grandes grupos al objeto de detectar, regularizar y reconducir prácticas de elusión fiscal.

A continuación, vamos a exponer un breve resumen de las principales medidas y actuaciones que se van a acometer en este ejercicio 2018 por parte de Agencia Estatal de Administración Tributaria (AEAT).

Investigación en Internet, “bitcoin” y los monederos electrónicos

– Actuaciones sobre los nuevos modelos de distribución. El constante crecimiento del comercio electrónico impulsa el crecimiento de empresas que sustituyen al vendedor tradicional en el almacenamiento y entrega de los productos. Han surgido nuevas actividades como la «triangulación de envíos», en la que las ventas realizadas por una empresa son entregadas por otras, y «tiendas de tiendas» instaladas en páginas web. En ocasiones este tipo de negocios están establecidos en España y en otras ocasiones en otros países de la Unión Europea. Es preciso garantizar que su tributación es la adecuada y que su actividad no distorsiona los precios en perjuicio del comerciante establecido en España, por lo que se analizará este mercado definiendo sus riesgos y controlando su actividad.

– Actuaciones de control sobre aquellos fabricantes o prestadores de servicios que comercialicen sus bienes o servicios a través de Internet, para detectar la posible existencia de tramas fraudulentas constituidas con patrones creados para defraudar.

– Nuevas tecnologías. Para mejorar la eficacia del uso de la información de que dispone la Agencia Tributaria se utilizarán nuevas técnicas de análisis de datos. Se desarrollarán nuevos modelos de detección de fraude basados tanto en técnicas analíticas como en el análisis de redes mediante técnicas de «big data»

– La cuantía de los pagos con tarjeta ha superado el volumen de retirada de dinero en metálico de cajeros automáticos. Este proceso se acelerará con el uso de monederos electrónicos y de sistemas de transferencias instantáneas. Por ello, se impulsará la adaptación de los sistemas de información para prevenir el fraude.

– Se estudiará la incidencia fiscal de nuevas tecnologías, como blockchain, y, en especial, las criptomonedas (“bitcoin”).

La utilización por el crimen organizado de la internet profunda, o «deep web», para el tráfico y comercio de todo tipo de bienes ilícitos, así como el empleo de criptomonedas tipo «bitcoin» o similar como medios de pago, es uno de los desafíos más exigentes en la actualidad. Para afrontar esta amenaza, se potenciará el uso por las unidades de investigación de la Agencia Tributaria de las nuevas tecnologías de recopilación y análisis de información en todo tipo de redes.

Fraude en el IVA

– La implantación del Suministro Inmediato de Información (SII) del IVA, que supone la remisión electrónica de las anotaciones registrales en 4 días naturales –con carácter general-, permitirá disponer, a su vez, de información casi inmediata de la actividad facturada y, con ello, podrá realizarse un control inmediato de la misma. El análisis de la información obtenida mediante el SII y el contraste de las facturas registradas posibilitarán a la Agencia Tributaria la detección de los contribuyentes con porcentajes de incumplimiento más elevados. También permitirá detectar el fraude fiscal cometido por quienes no ingresan el IVA devengado de aquellas facturas cuyo IVA se declare como deducible.

– Actuaciones de control vinculadas a la existencia de tramas de IVA, que incluye especial seguimiento de las operaciones siguientes:

a) Control preventivo del Registro de Operadores Intracomunitarios (ROI) para depurar el mismo permitiendo el acceso exclusivamente de aquellos operadores con actividad económica real que no participen de las prácticas irregulares.

b) Control de tramas de fraude en operaciones intracomunitarias y en aquéllas directamente vinculadas a las primeras entregas posteriores a las importaciones referidas al material y componentes electrónicos no amparados por la inversión del sujeto pasivo. Se atenderá adicionalmente a los servicios transmisibles, como los minutos de telefonía.

c) Control sobre las tramas de fraude al IVA intracomunitario que operan en el sector de vehículos, y comprobación e investigación combinadas de las importaciones de productos de consumo, textiles y otros con origen asiático.

Elusión fiscal de multinacionales

Hacienda seguirá en el 2018 corrigiendo las prácticas elusivas de las multinacionales de acuerdo con las áreas de riesgo BEPS (Erosión de Bases y Traslado de Beneficios) de la OCDE en materias tales como la utilización abusiva de las políticas de precios de transferencia (intragrupo) o las estructuras de planificación fiscal agresiva, y se potenciará la detección y regularización de establecimientos permanentes pertenecientes a entidades no residentes que cuentan con estructuras operativas instrumentales en España.

Bienes ocultos en el exterior

La eficacia en la lucha contra el fraude fiscal depende cada vez más de la colaboración internacional y de la capacidad tecnológica de las distintas Agencias Tributarias para evaluar y analizar la ingente cantidad de datos que un mundo globalizado exige. Y en ambos aspectos España se encuentra en el grupo de cabeza gracias a su participación activa en los distintos programas de intercambio de información puestos en marcha desde la OCDE y al avanzado sistema informático del fisco. Los recientes casos de los ‘papeles de Panamá’ o la famosa lista Falciani, entre otros, muestran que las vías de escape de los defraudadores pasan por la opacidad fiscal de ciertos países. En parte a raíz de esos escándalos y para tratar de corregir esa situación, la OCDE ha puesto en marcha el programa CRS (‘Common Reporting Standard’) de intercambio automático de información de los titulares de cuentas bancarias mediante un sistema estandarizado.

En concreto, este sistema inspirado en la normativa FACTA de EE UU permitirá a la Agencia Tributaria conocer los nombres de las personas físicas o jurídicas residentes en España que estén detrás de una cuenta, así como el saldo de la misma y los intereses generados. Una información que será remitida de forma automática por los países firmantes del acuerdo y que ascienden a un centenar. Precisamente, el principal avance consiste en que ya no será necesario solicitar uno a uno la información sobre un contribuyente concreto a un Estado, sino que esos datos se remitirán de forma periódica entre las distintas agencias. Al mismo tiempo, las entidades financieras tendrán la responsabilidad de comunicar esa información a los organismos tributarios para no ser sancionadas.

De momento, el mecanismo empezó a funcionar el año pasado con una treintena de estados, España entre ellos, y está previsto que supere el medio centenar este ejercicio y en 2019 pueda aplicarse a todos los firmantes. El plan de control tributario destaca ya «la recepción de información de cuentas financieras titularidad de residentes en España procedente de un número muy significativo de jurisdicciones» en el marco de ese programa. En este sentido, la Agencia Tributaria se compromete a poner en marcha los mecanismos internos para «procesar y explotar» estos datos y facilitar un «más rápido tratamiento de la información fiscal recibida respecto de las cuentas financieras que se mantienen en el extranjero».

 Actividades empresariales y profesionales ocultas

La implantación del SII facilitará el control de actividades empresariales y profesionales total o parcialmente ocultas, sumando este potencial de información permanente sobre transacciones comerciales a dinámicas y estrategias de control ya habituales en el ámbito de la lucha contra la economía sumergida, como las operaciones coordinadas de entrada y registro con unidades de auditoría informática, o la detección de signos externos de riqueza.

El primer intercambio de la información sobre las magnitudes esenciales de actividad a nivel mundial de los grupos multinacionales, a través del denominado ‘Informe País por País’ (CBC), previsto para a partir del próximo mes de junio, permitirá optimizar los análisis de riesgos de estos grandes grupos al objeto de detectar, regularizar y reconducir prácticas de elusión fiscal.

Control de los grandes deudores

En 2018 será una actuación prioritaria de la AEAT el control sistemático de los grandes deudores, así como una exhaustiva y permanente investigación de su patrimonio.

Igualmente, el Área de Recaudación impulsará como años anteriores la adopción de medidas cautelares, derivaciones de responsabilidad e investigaciones patrimoniales para afianzar el cobro de las deudas tributarias, y se mantendrá un control permanente para seguir reduciendo la deuda pendiente, especialmente la deuda en fase de embargo.

 

Pueden ponerse en contacto con este despacho profesional para cualquier duda o aclaración que puedan tener al respecto.

Un cordial saludo,

Com cada any, en el BOE del 23-01-2018 s’ha publicat la Resolució de 8 de gener de 2018, de la Direcció general de l’Agència Estatal d’Administració Tributària, per la qual s’aproven les directrius generals del Pla Anual de Control Tributari i Duaner de 2018.

Entre les principals línies d’actuació, per a l’any 2018 està la recerca en Internet, es prestarà especial atenció als nous models de prestació de serveis i de distribució per via electrònica, s’adaptaran els sistemes d’informació tenint en compte el creixement de sistemes de pagament com els moneders electrònics (ocupació de criptomonedes tipus «bitcoin» o similar) i les transferències instantànies i es mantindrà el control sobre fabricants i prestadors de serveis “online”. El Pla de Control se centrarà també en pràctiques defraudadores tals com la detecció de rendes i béns ocults a l’estranger per part de grans patrimonis, augmentant el control contra el frau en IVA, patrimoni exterior i grans deutors. Per a això comptarà amb dues noves eines: el Subministrament Immediat d’Informació (SII) de l’IVA i les dades de comptes financers procedents de desenes de jurisdiccions a través del projecte CRS (sigles en anglès per a Estàndard Comú d’Informe) de l’OCDE, que permet intercanviar informació entre més de 50 països de manera automàtica.

A més, a partir de juny de 2018, el primer intercanvi de la informació sobre les magnituds essencials d’activitat a nivell mundial dels grups multinacionals, a través del denominat Informi País per País (CBC), permetrà optimitzar els anàlisis de riscos d’aquests grans grups a fi de detectar, regularitzar i reconduir pràctiques d’elusió fiscal.

A continuació, exposarem un breu resum de les principals mesures i actuacions que es van a escometre en aquest exercici 2018 per part d’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT).

Recerca en Internet, “bitcoin” i els moneders electrònics

– Actuacions sobre els nous models de distribució. El constant creixement del comerç electrònic impulsa el creixement d’empreses que substitueixen al venedor tradicional en l’emmagatzematge i lliurament dels productes. Han sorgit noves activitats com la «triangulació d’enviaments», en la qual les vendes realitzades per una empresa són lliurades per unes altres, i «botigues de botigues» instal·lades en pàgines web. En ocasions aquest tipus de negocis estan establerts a Espanya i en altres ocasions en altres països de la Unió Europea. Cal garantir que la seva tributació és l’adequada i que la seva activitat no distorsiona els preus en perjudici del comerciant establert a Espanya, per la qual cosa s’analitzarà aquest mercat definint els seus riscos i controlant la seva activitat.

– Actuacions de control sobre aquells fabricants o prestadors de serveis que comercialitzin els seus béns o serveis a través d’Internet, per detectar la possible existència de trames fraudulentes constituïdes amb patrons creats per defraudar.

– Noves tecnologies. Per millorar l’eficàcia de l’ús de la informació que disposa l’Agència Tributària s’utilitzaran noves tècniques d’anàlisis de dades. Es desenvoluparan nous models de detecció de frau basats tant en tècniques analítiques com en l’anàlisi de xarxes mitjançant tècniques de «big data»

– La quantia dels pagaments amb targeta ha superat el volum de retirada de diners en metàl·lic de caixers automàtics. Aquest procés s’accelerarà amb l’ús de moneders electrònics i de sistemes de transferències instantànies. Per això, s’impulsarà l’adaptació dels sistemes d’informació per prevenir el frau.

– S’estudiarà la incidència fiscal de noves tecnologies, com blockchain, i, especialment, les criptomonedes (“bitcoin”).

La utilització pel crim organitzat de la internet profunda, o «deep web», per al tràfic i comerç de tot tipus de béns il·lícits, així com l’ocupació de criptomonedes tipus «bitcoin» o similar com a mitjans de pagament, és un dels desafiaments més exigents en l’actualitat. Per afrontar aquesta amenaça, es potenciarà l’ús per les unitats de recerca de l’Agència Tributària de les noves tecnologies de recopilació i anàlisi d’informació en tot tipus de xarxes.

Frau en l’IVA

– La implantació del Subministrament Immediat d’Informació (SII) de l’IVA, que suposa la remissió electrònica de les anotacions registrals en 4 dies naturals –amb caràcter general-, permetrà disposar, al seu torn, d’informació gairebé immediata de l’activitat facturada i, amb això, podrà realitzar-se un control immediat de la mateixa. L’anàlisi de la informació obtinguda mitjançant el SII i el contrast de les factures registrades possibilitaran a l’Agència Tributària la detecció dels contribuents amb percentatges d’incompliment més elevats. També permetrà detectar el frau fiscal comés pels qui no ingressen l’IVA reportat d’aquelles factures l’IVA de les quals es declari com a deduïble.

– Actuacions de control vinculades a l’existència de trames d’IVA, que inclou especial seguiment de les operacions següents:

a) Control preventiu del Registre d’Operadors Intracomunitaris (ROI) per depurar el mateix permetent l’accés exclusivament d’aquells operadors amb activitat econòmica real que no participin de les pràctiques irregulars.

b) Control de trames de frau en operacions intracomunitàries i en aquelles directament vinculades als primers lliuraments posteriors a les importacions referides al material i components electrònics no emparats per la inversió del subjecte passiu. S’atendrà addicionalment als serveis transmissibles, com els minuts de telefonia.

c) Control sobre les trames de frau a l’IVA intracomunitari que operen en el sector de vehicles, i comprovació i recerca combinades de les importacions de productes de consum, tèxtils i uns altres amb origen asiàtic.

Elusió fiscal de multinacionals

Hisenda seguirà en el 2018 corregint les pràctiques elusives de les multinacionals d’acord amb les àrees de risc BEPS (Erosió de Bases i Trasllat de Beneficis) de l’OCDE en matèries tals com la utilització abusiva de les polítiques de preus de transferència (intragrup) o les estructures de planificació fiscal agressiva, i es potenciarà la detecció i regularització d’establiments permanents pertanyents a entitats no residents que compten amb estructures operatives instrumentals a Espanya.

Béns ocults en l’exterior

L’eficàcia en la lluita contra el frau fiscal depèn cada vegada més de la col·laboració internacional i de la capacitat tecnològica de les diferents Agències Tributàries per avaluar i analitzar la ingent quantitat de dades que un món globalitzat exigeix. I en tots dos aspectes Espanya es troba en el grup capdavanter gràcies a la seva participació activa als diferents programes d’intercanvi d’informació engegats des de l’OCDE i a l’avançat sistema informàtic del fisc. Els recents casos dels ‘papers de Panamà’ o la famosa llista Falciani, entre uns altres, mostren que les vies de fuita dels defraudadores passen per l’opacitat fiscal de certs països. En part arran d’aquests escàndols i per tractar de corregir aquesta situació, l’OCDE ha engegat el programa CRS (‘Common Reporting Standard’) d’intercanvi automàtic d’informació dels titulars de comptes bancaris mitjançant un sistema estandarditzat.

En concret, aquest sistema inspirat en la normativa FACTA d’EUA permetrà a l’Agència Tributària conèixer els noms de les persones físiques o jurídiques residents a Espanya que estiguin darrere d’un compte, així com el saldo de la mateixa i els interessos generats. Una informació que serà remesa de forma automàtica pels països signataris de l’acord i que ascendeixen a un centenar. Precisament, el principal avanç consisteix que ja no serà necessari sol·licitar un a un la informació sobre un contribuent concret a un Estat, sinó que aquestes dades es remetran de forma periòdica entre les diferents agències. Al mateix temps, les entitats financeres tindran la responsabilitat de comunicar aquesta informació als organismes tributaris per no ser sancionades.

De moment, el mecanisme va començar a funcionar l’any passat amb una trentena d’estats, Espanya entre ells, i està previst que superi el mig centenar aquest exercici i en 2019 pugui aplicar-se a tots els signants. El pla de control tributari destaca ja «la recepció d’informació de comptes financers titularitat de residents a Espanya procedent d’un nombre molt significatiu de jurisdiccions» en el marc d’aquest programa. En aquest sentit, l’Agència Tributària es compromet a engegar els mecanismes interns per «processar i explotar» aquestes dades i facilitar un «més ràpid tractament de la informació fiscal rebuda respecte dels comptes financers que es mantenen a l’estranger».

Activitats empresarials i professionals ocultes

La implantació del SII facilitarà el control d’activitats empresarials i professionals total o parcialment ocultes, sumant aquest potencial d’informació permanent sobre transaccions comercials a dinàmiques i estratègies de control ja habituals en l’àmbit de la lluita contra l’economia submergida, com les operacions coordinades d’entrada i registre amb unitats d’auditoria informàtica, o la detecció de signes externs de riquesa.

El primer intercanvi de la informació sobre les magnituds essencials d’activitat a nivell mundial dels grups multinacionals, a través del denominat ‘Informe País per País’ (CBC), previst per a partir del proper mes de juny, permetrà optimitzar els anàlisis de riscos d’aquests grans grups a fi de detectar, regularitzar i reconduir pràctiques d’elusió fiscal.

Control dels grans deutors

En 2018 serà una actuació prioritària de l’AEAT el control sistemàtic dels grans deutors, així com una exhaustiva i permanent recerca del seu patrimoni.

Igualment, l’Àrea de Recaptació impulsarà com a anys anteriors l’adopció de mesures cautelars, derivacions de responsabilitat i recerques patrimonials per afermar el cobrament dels deutes tributaris, i es mantindrà un control permanent per seguir reduint el deute pendent, especialment el deute en fase d’embargament.

Poden posar-se en contacte amb aquest despatx professional per a qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.

Una cordial salutació,

Suscríbete a nuestro NewsLetter

y manténte informado

¿Tienes alguna consulta?

Llámanos al +34 93 444 11 66

Rellenando el formulario adjunto