Plusvalía municipal: a la espera del tribunal constitucional

By Published On: 03/02/2017Categories: af-blog

Muchos son los Ayuntamientos y Diputaciones que llevan liquidando desde hace varios años, a nuestro entender, de forma incorrecta el Impuesto Sobre el Incremento del Valor de los Terrenos de Naturaleza Urbana (IIVTNU), también conocido como plusvalía municipal). 

La plusvalía municipal es un impuesto directo que grava el incremento de valor experimentado por los terrenos de naturaleza urbana como consecuencia de su transmisión (ya sea a título de compraventa, herencia, donación, permuta, etc.), así como por la constitución o transmisión de derechos reales de disfrute, como por ejemplo el usufructo. 

La fórmula utilizada por la ley para realizar el cálculo del impuesto es una fórmula objetiva que grava actualmente, y en la mayoría de los casos, cantidades ficticias y no reales. Los cálculos se realizan sobre valores catastrales del suelo que se han quedado estancados –sin variación alguna a raíz de la crisis inmobiliaria– o bien que no han dejado de aumentar, a pesar de la pérdida del valor por la caída de los precios del mercado inmobiliario y de las notables disminuciones de los valores del suelo.

Aunque no hay aún unificación de criterios sobre la materia en la jurisprudencia de los Tribunales españoles, se siguen dictando, cada vez más, sentencias de los diferentes juzgados y tribunales de las distintas Comunidades Autónomas que determinan que no se produce el hecho impositivo del impuesto en la transmisión de un inmueble cuando no se ha producido un incremento en términos económicos y reales del valor del suelo.

Ya son muchas las Comunidades Autónomas cuyos Tribunales se han decantado por esta línea doctrinal, como es el caso de Cataluña, Navarra, Castilla La Mancha, Madrid,  Comunidad Valenciana, País Vasco y Andalucía. No obstante, también hay Tribunales  -los menos- que consideran que la plusvalía se calcula sobre el valor catastral sin tener en cuenta el valor de mercado. 

A fecha de hoy, aún seguimos a la espera de los pronunciamientos sobre las tres cuestiones de inconstitucionalidad planteadas ante el Tribunal Constitucional por los Juzgados de lo Contencioso-Administrativo nº 3 de San Sebastián de 5 de febrero de 2015, nº 22 de Madrid de 15 de diciembre de 2015 y nº 1 de Vitoria-Gasteiz de 22 de diciembre de 2015. Hasta que el Tribunal Constitucional no se pronuncie estaremos ante una situación de incertidumbre en la que la no producción del hecho imponible no se podrá considerar como un asunto incuestionable.

Todos las sentencias estimatorias han considerado que, cuando se ha producido un decremento real del valor del suelo -y este puede ser probado-, no se produce el hecho imponible y, en consecuencia, no se genera la obligación de abonar el impuesto ya que debe prevalecer la realidad económica frente al método de cálculo, en aplicación de los principios de equidad, justicia y capacidad económica.

Las Sentencias 21 de marzo y de 20 de septiembre de 2012 del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña sentaron doctrina en la que se han basado los pronunciamientos posteriores, desde entonces hasta la actualidad, como las Sentencias del Tribunal Superior de Justicia de Madrid, de fechas 8 de octubre de 2015 y 26 de enero de 2016,  Sentencia 520/2016 del Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Valenciana y Sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de 18 de julio de 2013, entre muchas otras.

Esto ha provocado que, a pesar del sistema de cálculo de la base imponible que establece la ley aplicable, la doctrina exija igualmente la producción del hecho imponible como presupuesto necesario para que se pueda meritar el impuesto. De este modo, para entenderse producido el hecho imponible, es necesario que se produzca un efectivo incremento del valor de los terrenos y que éste se ponga de manifiesto por la transmisión de la propiedad. En caso contrario, estos preceptos legales estarían sometiendo a gravamen un incremento del valor de los terrenos inexistente y ficticio vulnerando varios principios constitucionales de igualdad, justicia tributaria y capacidad económica. 

¿Cómo se prueba la ausencia del incremento del valor del suelo? La carga de acreditar y probar que en el caso concreto no ha habido, en términos económicos y reales, un incremento del valor, corresponde a la parte actora. Este extremo se suele probar mediante la aportación de un dictamen pericial en el que se lleva cabo un estudio del valor del suelo de acuerdo con el método de comparación y residual. Los métodos empleados en el informe y la titulación del perito son suficientes para desvirtuar la presunción de legalidad de la actuación administrativa rompiendo la presunción de aumento del valor del suelo. 

Si ha transmitido un inmueble en los últimos 4 años, puede ser que haya pagado una plusvalía municipal que no le correspondía pagar. Si se encuentra en esta situación, no dude en consultarnos para que analicemos la viabilidad de su posible reclamación. Estamos a su disposición para cualquier aclaración que pueda tener al respecto.

Un cordial saludo,

Madeha El Harrak Regrag. Abogada

Molts són els Ajuntaments i Diputacions que porten liquidant des de fa diversos anys, al nostre entendre, de forma incorrecta l’Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU), també conegut com a plusvàlua municipal).

La plusvàlua Municipal és un impost directe que grava l’ncrement de valor experimental pels terrenys de naturalesa urbana com a conseqüencia de la seva transmissió (ja sigui a títol de compravenda, herència, donació, permuta, etc.), així com la constitució o transmissió dels drets reals de gaudi, com per exemple de l’usdefruit.

La fórmula utilitzada per la llei per realizar el càlcul de l’impost és una fórmula objectiva que grava actualmente, i en la majoria dels casos, quantitats fictícies i no reals. Els càlculs es realitzen sobre els valors cadastrals del sòl que s’han quedat estancats –sense variació alguna arran de la crisi inmobiliària o bé que no han deixat d’augmentar, malgrat la pèrdua del valor per la caiguda dels preus del mercat inmobiliari i de les notables disminucions dels valors del sòl.

Malgrat que no hi ha encara unificació de criteris sobre la matèria en la jurisprudència dels Tribunals Espanyols, se segueixen dictant, cada vegada més, sentències dels diferents jutjats i tribunals de les diferents Comunitats Autònomes que determinen que no es produeix el fet impositiu de l’impost de la transmissió d’un inmoble quan no s’ha produït un increment en temes econòmics i reals del valor del sòl.

Ja són moltes les Comunitats Autònomes els Tribunals de les quals s’han decantat per aquesta línia doctrinal, com és el cas de Catalunya, Navarra, Castella-la Manxa, Madrid, Comunitat ValencianaPaís Basc i Andalusia. No obstant això, també hi ha Tribunals -els menys- que consideren que la plusvàlua es calcula sobre el valor cadastral sense tenir en compte el valor de mercat.

A data d’avui, encara seguim a l’espera dels pronunciaments sobre les tres qüestions d’inconstitucionalitat plantejades davant el Tribunal Constitucional pels Jutjats del Contenciós-Administratiu nº 3 de Sant Sebastià de 5 de febrer de 2015, nº 22 de Madrid de 15 de desembre de 2015 i nº 1 de Vitòria-Gasteiz de 22 de desembre de 2015. Fins que el Tribunal Constitucional no es pronunciï estarem davant una situació d’incertesa en la qual la no producció del fet imposable no es podrà considerar com un assumpte inqüestionable.

Tots les sentències estimatorias han considerat que, quan s’ha produït un decremento real del valor del sòl -i est pot ser provat-, no es produeix el fet imposable i, en conseqüència, no es genera l’obligació d’abonar l’impost ja que ha de prevaler la realitat econòmica enfront del mètode de càlcul, en aplicació dels principis d’equitat, justícia i capacitat econòmica.

Les Sentències 21 de març i de 20 de setembre de 2012 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya van asseure doctrina en la qual s’han basat els pronunciaments posteriors, des de llavors fins a l’actualitat, com les Sentències del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, de dates 8 d’octubre de 2015 i 26 de gener de 2016, Sentencia 520/2016 del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana i Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 18 de juliol de 2013, entre moltes altres.

Això ha provocat que, malgrat el sistema de càlcul de la base imposable que estableix la llei aplicable, la doctrina exigeixi igualment la producció del fet imposable com a pressupost necessari perquè es pugui meritar l’impost. D’aquesta manera, per entendre’s produït el fet imposable, és necessari que es produeixi un efectiu increment del valor dels terrenys i que aquest es posi de manifest per la transmissió de la propietat. En cas contrari, aquests preceptes legals estarien sotmetent a gravamen un increment del valor dels terrenys inexistent i fictici vulnerant diversos principis constitucionals d’igualtat, justícia tributària i capacitat econòmica.

Com es prova l’absència de l’increment del valor del sòl? La càrrega d’acreditar i provar que en el cas concret no hi ha hagut, en termes econòmics i reals, un increment del valor, correspon a la part actora. Aquest extrem se sol provar mitjançant l’aportació d’un dictamen pericial en el qual es porta cap un estudi del valor del sòl d’acord amb el mètode de comparació i residual. Els mètodes emprats en l’informe i la titulació del perit són suficients per desvirtuar la presumpció de legalitat de l’actuació administrativa trencant la presumpció d’augment del valor del sòl.

Si ha transmès un immoble en els últims 4 anys, pot ser que hagi pagat una plusvàlua municipal que no li corresponia pagar. Si es troba en aquesta situació, no dubti a consultar-nos perquè analitzem la viabilitat de la seva possible reclamació. Estem a la seva disposició per a qualsevol aclariment que pugui tenir sobre aquest temes.

Una cordial salutació,

Madeha El Harrak Regrag. Abogada

Suscríbete a nuestro NewsLetter

y manténte informado

¿Tienes alguna consulta?

Llámanos al +34 93 444 11 66

Rellenando el formulario adjunto