Estem vivint uns moments molt complicats en els quals s’està produint una situació totalment excepcional i imprevisible que ha comportat l’atur de pràcticament tota la societat mundial. El confinament decretat des del passat cap de setmana pel Govern d’Espanya (i d’altres múltiples països) s’ha traduït no sols en la incomoditat de no poder sortir de casa, sinó en la desesperació de moltes empreses i negocis per haver de tancar les seves portes i cessar la seva activitat, sobretot aquells que no poden continuar desenvolupant-la mitjançant el teletreball.

El tancament d’empreses i negocis té, entre altres greus conseqüències, la impossibilitat de complir amb els compromisos contractuals adquirits, amb el consegüent impacte econòmic que això comporta i que afectarà, indubtablement i en un clar efecte va dominar, a les relacions contractuals que uns mantenen amb uns altres.
En aquesta *Newsletter analitzem aquests possibles incompliments i quines mesures hem d’adoptar.

FORÇA MAJOR:

Quan ens trobem davant un supòsit de força major?

Front un esdeveniment com el que actualment esdevé a nivell mundial, el primer que cal preguntar-se és si el mateix pot considerar-se com un esdeveniment de força major, sent la resposta, al nostre parer, afirmativa.

En un contracte, cada part és responsable de donar compliment al que s’ha obligat, en virtut del principi pacta sunt servanda (els pactes ha de complir-se).

Però, què ocorre quan la voluntat d’empleno existeix, però la imprevisibilitat i alienitat de determinades circumstàncies impedeix fer-ho, o, almenys, en la manera com es va pactar? És en aquests casos quan cal analitzar si estem o no enfront d’un supòsit de força major.

L’article 1.105 del Codi Civil es refereix als supòsits de força major i cas fortuït quan estableix que fora dels casos expressament esmentats en la llei, i dels en què així ho declari l’obligació, ningú respondrà d’aquells successos que no haguessin pogut preveure’s, o que, previstos, fossin inevitables.

Els requisits per a considerar la concurrència de força major, segons el Tribunal Suprem (tret que el contracte o la llei estableixin una altra cosa) són els següents:

a) que es tracti d’esdeveniments que siguin imprevisibles, per excedir del curs normal de la vida, o que, previstos, siguin inevitables, insuperables o irresistibles;

b) que no es deguin a la voluntat del presumpte deutor;

c) que facin impossible el compliment d’una obligació prèviament contreta o impedeixi el naixement de la qual pugui sobrevenir; i

d) que, entre aquest resultat i l’esdeveniment que el va produir, existeixi un nexe de causalitat eficient.

Aquest article resulta d’aplicació, amb caràcter general, en aquells supòsits en els quals el compliment de l’obligació contractual pel deutor queda afectat per un esdeveniment que pugui qualificar-se com de força major.

Exempció contractual:

És habitual la introducció en els contractes de clàusules de força major com a instruments d’exempció contractual de responsabilitat del deutor.

Amb caràcter general, aquest tipus de clàusules exigeixen que es produeixin esdeveniments que tinguin una influència externa en el contracte, que no s’hagi pogut preveure, que no s’hagin pogut evitar per mesures pròpies i que hagin impedit o, en tot cas, perjudicat greument, el compliment de les parts contractants. A més, en les mateixes es regulen obligacions d’informació mútua i de reducció de danys, suspensió temporal dels drets i obligacions contractuals, assumpció de les despeses per les conseqüències de la força major i possibilitat de rescissió del contracte.

Conseqüències de la concurrència de força major:

En cas d’incompliment contractual, regeix el principi general de les obligacions sinal·lagmàtiques prevista en l’article 1.124 del Codi Civil, que deixa en mans de la part complidora la facultat de triar entre exigir el compliment o la resolució de l’obligació, amb el rescabalament de danys i abonament d’interessos en tots dos casos

No obstant això, la part la part incomplidora pot al·legar causa de força major. La conseqüència de l’al·legació de causa de força major per la part que incompleixi no és la total exoneració del compliment de la seva obligació, sinó l’exempció de responsabilitat per aquest incompliment mentre duri l’esdeveniment constitutiu de força major, quedant exclosa de qualsevol indemnització per danys i perjudicis. Per tant, el deutor no deixa d’estar obligat al compliment de la seva obligació (si això és encara possible), però el creditor no podrà reclamar al deutor una eventual indemnització pels danys i perjudicis.

És important incidir en què l’aplicació dels supòsits de força major no resulta obvi i que davant un previsible incompliment (o dificultat per al compliment) de les obligacions assumides en virtut d’un contracte a conseqüència d’un fet de força major com és el cas del *COVID-19, la part que pretengui al·legar aquesta clàusula haurà d’actuar amb cautela i guardar prova documental o d’un altre tipus per a demostrar que va actuar amb la deguda diligència i que va prendre totes les mesures al seu abast per a la prevenció o mitigació dels danys. No ha de provar el fet notori de la pandèmia, sinó l’afectació de la mateixa a la impossible prestació o compliment de la seva obligació contractual.

En conseqüència, en els supòsits en què s’al·legui força major, haurà d’analitzar-se, cas per cas, l’exoneració de responsabilitat i l’abast de les obligacions contractuals subsistents sense perdre mai de vista l’estipulat en el contracte per a supòsits de força major.

DOCTRINA *REBUS SIC *STANTIBUS

A títol subsidiari, especialment si el contracte no permet la invocació de les mesures adoptades per a frenar l’expansió del *COVID-19 com a constitutives de força major, hi ha la possibilitat que les parts puguin acollir-se a la doctrina *rebus sic *stantibus.

Què és la doctrina *rebus sic *stantibus?

Quan es produeix una situació de desequilibri de les prestacions contractuals per motiu de circumstàncies sobrevingudes i totalment fora del poder d’actuació de les parts, l’ordenament jurídic espanyol compta amb una figura que pretén donar solució a aquesta situació, coneguda com a clàusula *rebus sic *stantibus.

Atès que no és una clàusula que es trobi en cap precepte legal, sinó que és el resultat del treball de la nostra jurisprudència i doctrina, són els tribunals els que han determinat que la mateixa pot resultar d’aplicació quan, a grans trets, existeixi:

a) Alteració extraordinària de les circumstàncies en el moment de complir el contracte, en relació amb les concurrents en el moment de la seva celebració;

b) Una desproporció exorbitant, fora de tot càlcul, entre les prestacions de les parts contractants que trenqui la seva equivalència; i

c) Que tot això esdevingui per la *sobreveniencia de circumstàncies radicalment imprevisibles.

Resulta important destacar que la mateixa no té efectes rescissoris, resolutoris o extintius del contracte sinó, únicament, efectes modificatius d’aquest, encaminats a compensar el desequilibri de les prestacions entre les parts, és a dir: els efectes dels contractes afectats són suspesos i modificades les clàusules i les condicions que han donat lloc a l’existència d’aquestes obligacions.

Dit això, cal entendre que decretar l’estat d’alarma pel Govern d’Espanya a causa d’un contagi massiu de la població i la paralització de l’activitat productiva i de la llibertat de desplaçament dels ciutadans és una clara circumstància extraordinària i imprevisible que pot portar a l’aplicació de la clàusula *rebus sic *stantibus.

Quan aplica la doctrina *rebus sic *stantibus als contractes?

La jurisprudència aplica amb molta cautela aquesta clàusula, i únicament sota el compliment dels següents requisits:

1. El caràcter sobrevingut de les circumstàncies que afecten el contracte, és a dir, circumstàncies que han esdevingut amb posterioritat a la constitució de l’obligació contractual.

2. La imprevisibilitat del canvi de les circumstàncies, és a dir, que les parts no hagin pogut considerar en cap cas, en el moment de la celebració del contracte, que poguessin produir-se aquestes circumstàncies.

3. Que el canvi de les circumstàncies no sigui imputable a cap de les parts, i, en conseqüència, existeixi una causalitat directa entre la circumstància i l’afectació al contracte.

4. Ha d’afectar la base econòmica del contracte i suposar una alteració econòmica extraordinària.

5. Ha de provocar una ruptura de l’equivalència de les prestacions entre les parts o excessiva *onerosidad, és a dir, ha de comportar una alteració fonamental en l’equilibro del contracte amb la contraprestació que es rep de l’altra part.

6. L’excessiva *onerosidad ha de significar una alteració important del contracte en termes econòmics, però no ha de provocar la impossibilitat de compliment d’aquest.

A la vista de l’anteriorment exposat, cal suposar que la crisi provocada per la situació d’alarma nacional deguda al *COVID-19 és un fet clarament imprevisible i sobrevingut, no imputable a les parts contractuals, que pot afectar la base econòmica dels contractes i afectar l’equilibri de les prestacions entre les parts, extrems que, en el seu cas, hauran de provar-se.

Així mateix, la nova doctrina creada per les últimes sentències del Tribunal Suprem (sobretot després de la crisi econòmica soferta a Espanya durant l’any 2008), reconeix que una situació econòmica extraordinària com la que s’ha produït a causa del *coronavirus i la pròxima recessió econòmica que, indubtablement, es produirà pot ser considerada com un canvi imprevisible i extraordinari capaç d’alterar les bases dels contractes.

Finalment, i igual que en els supòsits de força major, cal destacar que és habitual que en els contractes estigui contemplada una clàusula de risc legal o regulador que contempli aquells supòsits en què, gràcies a mesures legislatives o governamentals, sobrevinguin canvis en l’equilibri dels drets i obligacions de les parts que resultin del contracte.

A quins contractes aplica?

La jurisprudència ha declarat que la clàusula *rebus sic *stantibus no s’aplica a tots els contractes, sinó únicament als coneguts com a contractes de tracte successiu, és a dir, aquells contractes a llarg termini i d’execució diferida en el temps i solo quan els mateixos han sofert una alteració extraordinària o una desproporció, totalment imprevisible, entre les pretensions de les parts de tal manera que a una d’elles li resulta absolutament impossible el compliment de l’obligació.

Quan parlem de contractes de tracte successiu ens estem referint, per exemple, a contractes d’arrendament, contractes de subministrament, préstecs amb garantia hipotecària, etc.

En aquests contractes és possible, mitjançant la clàusula *rebus sic *stantibus, temperar o modular les clàusules pactades davant les possibles situacions d’incompliment que ja s’estan produint i que estem estudiant en el nostre despatx, com ara, per exemple, incompliment de l’obligació de pagament de rendes en els contractes d’arrendament (per motiu, per exemple, de falta d’ingressos per tancament de negoci), o incompliments en el pagament de contractes de subministrament, incompliments que, en definitiva, no vénen provocats per causa imputable a cap de les parts.

Conseqüències d’aplicar la doctrina *rebus sic *stantibus

Si es donen les circumstàncies per a l’aplicació de la doctrina *rebus sic *stantibus, les conseqüències serien o bé una mera modificació o suspensió temporal del contracte o bé la seva resolució judicial, i en aquest cas aplicarà el mateix principi d’exempció de responsabilitat per danys i perjudicis que hem apuntat per als supòsits de força major.

Resulta necessari destacar que la solució a favor de la modificació o suspensió temporal del contracte a fi de donar sortida a la possibilitat de complir quan desapareguin les causes inevitables i alienes per complet a la part que havia de complir la seva prestació del contracte, és l’aplicada de manera preferent per la Jurisprudència en ser més d’acord amb el principi de conservació dels actes i negocis contractuals (favor *contractus).

CONCLUSIONS

La pandèmia del *coronavirus pot constituir un supòsit de força major amb l’efecte deslliurador del compliment d’obligacions i exempció de responsabilitat contractual del nostre Codi Civil.
En el cas que el contracte tingui previsions específiques sobre tals suposats caldrà estar als pactes.

Cap, en cas que no procedeixi la invocació de la força major, considerar, si es donen els pressupostos exigits per a això, l’aplicació de la clàusula *rebus sic *stantibus, que permet, per regla general, i sempre que es respectin les exigències derivades de la bona fe contractual, exigir una modificació del contracte, amb la finalitat d’adaptar-lo a les noves circumstàncies.

QUINES MESURES PODEM ADOPTAR

Inevitablement, durant les pròximes setmanes esdevindran moltes situacions derivades directament de la pandèmia que estem vivint que implicaran una impossibilitat temporal de compliment dels contractes, en efecte va dominar: el confinament comportarà que les empreses i els negocis romanguin tancats, la qual cosa implicarà problemes de liquiditat en les empreses, que no podran fer front a les seves obligacions de pagament (p. ex. lloguer, subministraments, etc.). Al seu torn, les empreses arrendadores no podran fer front als seus deutes per falta d’ingrés de les rendes i així successivament …

Hem de ser conscients, per tant, que aquesta situació comportarà la necessitat de prendre decisions i accions específiques d’indubtable repercussió jurídica, les quals hauran d’adoptar-se des d’una òptica jurídica multidisciplinària, valorant els efectes que cadascuna d’aquestes accions o omissions poden tenir quant al compliment de les nostres obligacions contractuals, però també en el futur de les nostres relacions amb tercers.

En aquest context, recomanem prendre una sèrie de mesures dirigides a preparar-nos davant aquestes eventualitats:

1. Revisió dels contractes a l’efecte d’examinar si existeix una clàusula de força major i quina conseqüències preveu. En cas afirmatiu, com el més probable és que no s’hagi previst aquesta pandèmia, cal analitzar si la relació de casos previstos en la clàusula contractual com de força major constitueix una mera enumeració *ejemplificativa o oberta (*numerus *apertus) o una llista tancada (numerus clausus), i en aquest cas serà necessari realitzar un estudi exhaustiu del contracte a l’efecte d’interpretar aquesta clàusula amb el conjunt de previsions contractuals.

2. Revisió de les pòlisses d’assegurances per a analitzar l’abast de les cobertures contractades, els procediments i terminis a tenir en compte a l’efecte de comunicar potencials danys, identificar les circumstàncies que agreugen els riscos contractats i els deures que d’això resulten, etc.

3. Adopció de mesures per a mitigar els danys, atès que la força major només opera, segons s’ha comentat, quan s’han esgotat els mitjans per al compliment de les obligacions pactades.

4. Documentar qualsevol acció que s’estigui duent a terme per a mitigar o planificar les conseqüències de la pandèmia.

5. Determinar la llei aplicable a cada contracte, ja que el concepte jurídic de força major i les seves possibles conseqüències legals pot diferir en funció del dret aplicable.

6. Deure de diligència de l’òrgan d’administració, adoptant les mesures precises per a la deguda direcció i control de l’empresa també davant aquesta circumstància, analitzant-se si les accions o omissions que puguin o hagin d’adoptar-se per raó del *COVID-19 i els seus efectes poden ser font de responsabilitat civil (o fins i tot penal).

7. Davant un possible escenari de *litigiosidad, cal anticipar-se i evitar actes propis que resultin de decisions en altres àmbits de l’empresa, decidir la millor forma de *preconstituir prova i mesurar molt bé el tenor dels acords de resolució contractual o transaccionals per a assegurar que cobreixen de manera adequada i suficient a l’empresa enfront de reclamacions de tercers aliens a aquests.

En conclusió, podran donar-se multitud de situacions que requeriran d’una atenció individualitzada, cas per cas, en funció de la mena d’indústria i sota una perspectiva legal, per a examinar acuradament i de manera particular les relacions contractuals existents a l’efecte de trobar una solució acceptable per a totes dues parts.

Des de *ASESORIA FINANCERA ens posem a la seva disposició per a estudiar el seu cas i acompanyar-li en la presa de mesures dirigides a solucionar aquesta situació, oferint-li les solucions més concordes al seu negoci. Poden posar-se en contacte amb aquest despatx professional per a qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.