TC anula norma estatal sobre plusvalías municipales

By Published On: 30/05/2017Categories: af-blog

Al fin se ha publicado la sentencia que todos estábamos esperando. En la sentencia dictada el pasado 11 de mayo, el Tribunal Constitucional (TC)  ha vuelto a dar la razón al contribuyente en idénticos términos y reiterando la doctrina establecida en las sentencias 26/2017 y 37/2017 relativas a la normativa foral de este mismo impuesto en los territorios de Guipúzcoa y Álava.

El Tribunal deja claro que el Impuesto sobre el Incremento de Valor de los Terrenos de Naturaleza Urbana no es, con carácter general, contrario a la Constitución Española en su configuración actual. Lo es únicamente -conculca el principio de capacidad económica, art. 31. 1 de CE- en aquellos supuestos en los que se someten a tributación situaciones inexpresivas de capacidad económica, esto es, aquellas en que no se produce un aumento del valor del terreno desde la adquisición hasta la transmisión del mismo. Hay que recordar que el Tribunal Constitucional ya se había pronunciado a favor de la inconstitucionalidad en sentido idéntico para los territorios forales de Guipúzcoa y Álava.

El Tribunal deja en manos del Legislador la tarea de reformar la Ley estatal, haciendo uso de la libertad de configuración normativa que le corresponde, llevando a cabo las modificaciones o adaptaciones pertinentes en el régimen legal del impuesto que permitan arbitrar el modo de no someter a tributación las situaciones de inexistencia de incremento de valor de los terrenos de naturaleza urbana.

El Tribunal Constitucional, al igual que ya hiciera en las Sentencias de 16 de febrero y 1 de marzo de 2017, relativas a la normativa reguladora del Impuesto sobre el Incremento de Valor de los Terrenos de Naturaleza Urbana en los territorios forales de Guipúzcoa y Álava, parece validar el método de cuantificación objetivo actualmente vigente del Impuesto para aquellas transmisiones de inmuebles en las que se haya producido un incremento de valor del terreno, sea cual sea el importe del mismo.

Por tanto, aquellos sujetos pasivos -transmitentes en negocios onerosos (compraventas) o adquirentes en transmisiones lucrativas (herencias o donaciones) que, durante la tenencia hayan tenido una pérdida del valor del terreno, si presentaron autoliquidación y no se ha producido la prescripción -cuatro años desde que finalizó el plazo voluntario de pago- podrán recuperar el Impuesto pagado solicitando la rectificación de la autoliquidación y la devolución de ingresos indebidos. Los que tengan abierto un procedimiento de revisión, podrán aportar la sentencia.

Más complicado es el caso de las transmisiones en municipios que no tengan establecida la autoliquidación cuando, por no haberse recurrido la liquidación del Ayuntamiento, esta sea firme. En este caso, sólo cabría la posibilidad del tortuoso recurso de nulidad de pleno derecho previsto en el artículo 217 de la Ley General Tributaria, argumentando que el acto liquidatorio ha lesionado derechos y libertades susceptibles de amparo constitucional, como es el de capacidad económica. 

Si ha vendido un inmueble a pérdidas (esto es, si el precio por el que lo han vendido es inferior al precio por el que lo compraron) y ha pagado la correspondiente plusvalía municipal por dicha operación, le aconsejamos que se informe sobre la posibilidad de solicitar la devolución de ingresos indebidos por las cantidades pagadas por dicho impuesto. En ASESORIA FINANCIERA, S.A. estaremos encantados de estudiar su caso.

 

Un cordial saludo,

Madeha El Harrak Regrag. Abogada

Per fi s’ha publicat la sentència que tots estàvem esperant. En la sentència dictada el passat 11 de maig, el TC ha tornat a donar la raó al contribuent en idèntics termes i reiterant la doctrina establerta en les sentències 26/2017 i 37/2017 relatives a la normativa foral d’aquest mateix impost als territoris de Guipúscoa i Àlaba.

El Tribunal deixa clar que l’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana no és, amb caràcter general, contrari a la Constitució Espanyola en la seva configuració actual. Ho és únicament -conculca el principi de capacitat econòmica, art. 31. 1 de CE- en aquells supòsits en els quals se sotmeten a tributació situacions inexpressives de capacitat econòmica, això és, aquelles en què no es produeix un augment del valor del terreny des de l’adquisició fins a la transmissió del mateix. Cal recordar que el Tribunal Constitucional ja s’havia pronunciat a favor de la inconstitucionalitat en sentit idèntic per als territoris forals de Guipúscoa i Àlaba. 

El Tribunal deixa en mans del Legislador la tasca de reformar la Llei estatal, fent ús de la llibertat de configuració normativa que li correspon, duent a terme les modificacions o adaptacions pertinents en el règim legal de l’impost que permetin arbitrar la manera de no sotmetre a tributació les situacions d’inexistència d’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana.

El Tribunal Constitucional, igual que ja va fer en les Sentències de 16 de febrer i 1 de març de 2017, relatives a la normativa reguladora de l’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana als territoris forals de Guipúscoa i Àlaba, sembla validar el mètode de quantificació objectiu actualment vigent de l’Impost per a aquelles transmissions d’immobles en les quals s’hagi produït un increment de valor del terreny, sigui el que sigui l’import del mateix.

Per tant, aquells subjectes passius -transmitents en negocis onerosos (compravendes) o adquirents en transmissions lucratives (herències o donacions) que, durant la tinença hagin tingut una pèrdua del valor del terreny, si van presentar autoliquidació i no s’ha produït la prescripció -quatre anys des que va finalitzar el termini voluntari de pagament- podran recuperar l’Impost pagat sol·licitant la rectificació de l’autoliquidació i la devolució d’ingressos indeguts. Els que tinguin obert un procediment de revisió, podran aportar la sentència.

Més complicat és el cas de les transmissions en municipis que no tinguin establerta l’autoliquidació quan, per no haver-se recorregut la liquidació de l’Ajuntament, aquesta sigui ferma. En aquest cas, només cabria la possibilitat del tortuós recurs de nul·litat de ple dret previst en l’article 217 de la Llei General Tributària, argumentant que l’acte liquidatori ha lesionat drets i llibertats susceptibles d’empara constitucional, com és el de capacitat econòmica.

Si ha venut un immoble a pèrdues (això és, si el preu pel qual ho han venut és inferior al preu pel qual ho van comprar) i ha pagat la corresponent plusvàlua municipal per aquesta operació, li aconsellem que s’informi sobre la possibilitat de sol·licitar la devolució d’ingressos indeguts per les quantitats pagades per aquest impost. En ASESORIA FINANCERA, S.A. estarem encantats d’estudiar el seu cas. 

Un cordial saludo,

Madeha El Harrak Regrag. Abogada

Suscríbete a nuestro NewsLetter

y manténte informado

¿Tienes alguna consulta?

Llámanos al +34 93 444 11 66

Rellenando el formulario adjunto