El Tribunal Constitucional (TC), en su sentencia del pasado 16 de febrero, ha estimado parcialmente la cuestión de inconstitucionalidad planteada por el Juzgado de lo Contencioso-Administrativo núm. 3 de Donostia y declara inconstitucionales varios artículos de la Norma Foral de Guipúzcoa sobre el  Impuesto sobre el Incremento del Valor de los Terrenos de Naturaleza Urbana (conocido también como plusvalía municipal), al entender que va contra el principio de capacidad económica tributar por este impuesto cuando la venta del inmueble se ha realizado con pérdidas.

Es preciso señalar que el Tribunal Constitucional limita el análisis de constitucionalidad a la normativa foral de Guipúzcoa, por ser esta la que se somete a enjuiciamiento, si bien dicha normativa es una copia casi idéntica de la norma nacional.

La sentencia recuerda la doctrina del TC sobre el principio de capacidad económica recogido en el art. 31.1 de la Constitución Española e indica que el Impuesto “según su configuración normativa, grava el incremento de valor que experimenten los terrenos (…) sin embargo, el gravamen no se anuda necesariamente a la existencia de ese “incremento” sino a la mera titularidad del terreno (…) con independencia no sólo del quantum real del mismo, sino de la propia existencia de ese incremento”. 

Por ello se concluye que “al establecer el legislador la ficción de que ha tenido lugar un incremento de valor susceptible de gravamen al momento de toda transmisión de un terreno por el solo hecho de haberlo mantenido el titular en su patrimonio durante un intervalo temporal dado, soslayando, no solo aquellos supuestos en los que no se haya producido ese incremento, sino incluso aquellos otros en los que se haya podido producir un decremento en el valor del terreno objeto de transmisión, lejos de someter a gravamen una capacidad económica susceptible de gravamen, les estaría haciendo tributar por una riqueza inexistente, en abierta contradicción con el principio de capacidad económica del citado art. 31.1 CE”. De este modo, el tratamiento que los arts. 4 y 7.4 de la Norma Foral otorgan a los supuestos de no incremento o, incluso, de decremento, en el valor de los terrenos de naturaleza urbana, carece de toda justificación razonable en la medida en que, al imponer a los sujetos pasivos del impuesto la obligación de soportar la misma carga tributaria que corresponde a las situaciones de incrementos derivados del paso del tiempo, se están sometiendo a tributación situaciones de hecho inexpresivas de capacidad económica, lo que contradice el principio de capacidad económica. La conclusión es la declaración de inconstitucionalidad de esas normas “pero únicamente en la medida que someten a tributación situaciones de inexistencia de incrementos de valor.” Resulta importante destacar que el TC considera lícita la forma de cálculo del impuesto cuando sí exista incremento de valor sometiéndose a tributación los incrementos de valor mediante el recurso a un sistema de cuantificación objetiva de capacidades económicas potenciales.  

Si bien esta sentencia se limita a enjuiciar una norma foral (en este caso la de Guipúzcoa), es de gran importancia por cuanto que: (i) establece un principio básico conforme al cual no puede haber tributación si no hay un incremento real del valor del inmueble, y (ii) la norma foral declarada inconstitucional es una copia casi idéntica de la normativa estatal. Es de esperar que en breve se resuelvan las numerosas cuestiones planteadas por otros Juzgados relativas a la legislación de ámbito estatal en el mismo sentido que la normativa foral guipuzcoana, esto es, declarando inconstitucional los preceptos que declaran que hay tributación en todo caso aun cuando no ha habido un incremento de valor. 

Es por ello que si han vendido un inmueble a pérdidas (esto es, si el precio por el que lo han vendido es inferior al precio por el que lo compraron) y han pagado la correspondiente plusvalía municipal por dicha operación,  nuestra recomendación es que se informen sobre la posibilidad de solicitar la devolución de ingresos indebidos por las cantidades pagadas por dicho impuesto. En ASESORIA FINANCIERA, S.A. estaremos encantados de estudiar su caso.  

Un cordial saludo,

Madeha El Harrak Regrag. Advocada

El Tribunal Constitucional (TC), en la seva sentència del passat 16 de febrer, ha estimat parcialment la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada pel Jutjat del Contenciós-Administratiu núm. 3 de Donostia i declara inconstitucionals diversos articles de la Norma Foral de Guipúscoa sobre l’Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (conegut també com a plusvàlua municipal), en entendre que va contra el principi de capacitat econòmica tributar per aquest impost quan la venda de l’immoble s’ha realitzat amb pèrdues. 

Cal assenyalar que el Tribunal Constitucional limita l’anàlisi de constitucionalitat a la normativa foral de Guipúscoa, per ser aquesta la que se sotmet a enjudiciament, si bé aquesta normativa és una còpia gairebé idèntica de la norma nacional. 

La sentència recorda la doctrina del TC sobre el principi de capacitat econòmica recollit en l’art. 31.1 de la Constitució Espanyola i indica que l’Impost “segons la seva configuració normativa, grava l’increment de valor que experimentin els terrenys (…) no obstant això, el gravamen no es subjecta necessàriament a l’existència d’aquest “increment” sinó a la mera titularitat del terreny (…) amb independència no només del quàntum real del mateix, sinó de la pròpia existència d’aquest increment”. 

Per això es conclou que “en establir el legislador la ficció que ha tingut lloc un increment de valor susceptible de gravamen al moment de tota transmissió d’un terreny pel sol fet d’haver-ho mantingut el titular en el seu patrimoni durant un interval temporal donat, obviant, no solament aquells supòsits en els quals no s’hagi produït aquest increment, sinó fins i tot aquells altres en els quals s’hagi pogut produir un decrement en el valor del terreny objecte de transmissió, lluny de sotmetre a gravamen una capacitat econòmica susceptible de gravamen, els estaria fent tributar per una riquesa inexistent, en oberta contradicció amb el principi de capacitat econòmica del citat art. 31.1 CE”. D’aquesta manera, el tractament que els arts. 4 i 7.4 de la Norma Foral atorguen als supòsits de no increment o, fins i tot, de decrement, en el valor dels terrenys de naturalesa urbana, manca de tota justificació raonable en la mesura en què, en imposar als subjectes passius de l’impost l’obligació de suportar la mateixa càrrega tributària que correspon a les situacions d’increments derivats del pas del temps, s’estan sotmetent a tributació situacions de fet inexpressives de capacitat econòmica, la qual cosa contradiu el principi de capacitat econòmica. La conclusió és la declaració d’inconstitucionalitat d’aquestes normes “però únicament en la mesura que sotmeten a tributació situacions d’inexistència d’increments de valor.” Resulta important destacar que el TC considera lícita la forma de càlcul de l’impost quan sí que existeixi increment de valor sotmetent-se a tributació els increments de valor mitjançant el recurs a un sistema de quantificació objectiva de capacitats econòmiques potencials.  

Si bé aquesta sentència es limita a enjudiciar una norma foral (en aquest cas la de Guipúscoa), és de gran importància ja que: (i) estableix un principi bàsic conforme al com no pot haver-hi tributació si no hi ha un increment real del valor de l’immoble, i (ii) la norma foral declarada inconstitucional és una còpia gairebé idèntica de la normativa estatal. És d’esperar que en breu es resolguin les nombroses qüestions plantejades per altres Jutjats relatives a la legislació d’àmbit estatal en el mateix sentit que la normativa foral guipuscoana, això és, declarant inconstitucional els preceptes que declaren que hi ha tributació en tot cas tot i que no hi ha hagut un increment de valor. 

És per això que si han venut un immoble a pèrdues (això és, si el preu pel qual ho han venut és inferior al preu pel qual ho van comprar) i han pagat la corresponent plusvàlua municipal per aquesta operació, la nostra recomanació és que s’informin sobre la possibilitat de sol·licitar la devolució d’ingressos indeguts per les quantitats pagades per aquest impost. En ASESORIA FINANCERA, S. a. estarem encantats d’estudiar el seu cas. 

Una cordial salutació, 

Madeha El Harrak Regrag. Advocada