La crisis del Coronavirus genera nuevos escenarios en muchos ámbitos de nuestra vida, entre ellos el jurídico. Los cambios que está provocando la pandemia no se refieren únicamente al surgimiento de nuevas situaciones legales que hasta la fecha no se habían previsto y para las que no estábamos preparados, sino asimismo a la reactivación de normas que llevaban años en el olvido.
Con las Notarías con servicios mínimos y atendiendo únicamente casos de urgencia, la opción de poder otorgar testamento ante notario queda reducida significativamente, lo cual ha llevado a la recuperación de figuras jurídicas en desuso, como el testamento ológrafo o, incluso aplicar por primera vez el artículo 701 del Código Civil, que regula el otorgamiento de testamento durante una epidemia.

INTERVENCIÓN NOTARIAL DURANTE EL CONFINAMIENTO
Son muchos los clientes que nos han consultado sobre la posibilidad de otorgar testamento en estos días o de modificar las disposiciones testamentarias que en su día otorgaron.

Mientras esta situación de confinamiento no cese, si bien las Notarías continúan trabajando (aunque con horario y personal reducidos), solo se permite el otorgamiento de documentos notariales urgentes que no puedan postergarse. Dicha urgencia deberá acreditarse por escrito ante el Notario, quien la valorará y, a su vez, incorporará a la matriz de la escritura pública que se trate.

Esto implica que, en la mayoría de casos, durante el confinamiento, no sea posible otorgar disposiciones testamentarias ante Notario, que es el modo más habitual y seguro de disponer de las últimas voluntades. Pero no es el único.

Afortunadamente, en nuestro ordenamiento jurídico hay otras formas de testar que nos permiten otorgar testamento sin la intervención de Notario, algunas de las cuales pasamos a analizar en esta Newsletter.

EL ARTÍCULO 701 DEL CÓDIGO CIVIL
El artículo 701 del Código Civil, vigente en el ordenamiento jurídico español desde que fue aprobado el Código Civil en el año 1889, no ha sido utilizado nunca hasta la fecha e incluso, recientemente, durante los trabajos dirigidos a las distintas reformas que ha ido sufriendo dicha norma (principalmente durante la reforma de 1990), se había planteado su eliminación por ser obsoleto, puesto que nadie se planteaba la posibilidad que España sufriera una pandemia que conllevara su posible aplicación.

Pero con la llegada del Coronavirus a España se ha dado una inesperada e impensable utilidad al artículo 701 del Código Civil.

Dicho precepto reza textualmente como sigue:

“Artículo 701

En caso de epidemia puede igualmente otorgarse el testamento sin intervención de Notario ante tres testigos mayores de dieciséis años.”

Vemos, pues, que en esta ocasión, a diferencia de otras situaciones jurídicas que han surgido y que nos ha pillado desprevenidos a los profesionales del derecho, nadie puede culpar a nuestro ordenamiento de no estar preparado ante esta excepcional situación, al menos en lo que se refiere a la normativa sucesoria.

REQUISITOS PARA APLICAR EL ARTÍCULO 701 DEL CÓDIGO CIVIL

Antes que nada, es importante aclarar que para que dicho artículo resulte de aplicación no es necesario estar afectado por el virus ni pertenecer a un grupo de riesgo, sino que es suficiente con encontrarse en la zona geográfica afectada por la pandemia, que actualmente es toda España.

No obstante, y tal y como indicaremos más adelante, existe una excepción, que es Catalunya, puesto que su Código Civil (en concreto, el artículo 421-5 del Libro Cuarto relativo a sucesiones) prohíbe expresamente los testamentos otorgados exclusivamente ante testigos.

Veamos, pues, los requisitos formales para poder testar de conformidad con el artículo 701 del Código Civil, en relación con el resto del articulado del Código Civil que resulta de aplicación.

a) En cuanto a la forma del testamento, el artículo 702 del Código Civil permite que el testamento pueda ser escrito o verbal, estableciendo que, en la medida de lo posible, se escribirá el testamento y, en caso de no ser posible, el testamento será válido, aunque los testigos no sepan escribir, dándose por buena la memoria de los testigos, o incluso los medios analógicos o digitales que registren el testamento.

b) En lo referente a los testigos, el artículo 701 del Código Civil determina que deben ser mayores de 16 años. Asimismo, si acudimos a los artículos 681 y 682 del Código Civil, referente a quienes no pueden ser testigos, vemos que a sensu contrario los requisitos adicionales que los testigos deben cumplir son:

i. Entender el idioma del testador;
ii. Presentar el discernimiento necesario para desarrollar la labor testifical;
iii. Que no sean herederos ni legatarios en instituidos en el testamento, sus cónyuges, ni los parientes de aquéllos, dentro del cuarto grado de consanguinidad o segundo de afinidad.

c) En cuanto a su eficacia, si acudimos a los artículos 703 y 704 del Código Civil, para que el testamento sea válido debe ser posteriormente trasladado ante notario para que certifique su validez cuando finalicen las circunstancias excepcionales que han permitido su otorgamiento. En concreto, el testamento quedará ineficaz si pasan dos meses desde que haya cesado la epidemia sin que se haya validado ante Notario.

Asimismo, el artículo 703 del código civil establece que el testamento no tendrá validez si dentro de los tres meses siguientes al fallecimiento no se acude al notario competente para que lo eleve a escritura pública, ya se haya otorgado por escrito, ya verbalmente.

Finalmente, el artículo 704 del Código Civil establece que los testamentos otorgados sin autorización del Notario serán ineficaces si no se elevan a escritura pública y se protocolizan en la forma prevenida en la legislación notarial.

d) Por último, en cuanto a su contenido, este debe ser el mismo que cualquier otro tipo de testamento y debe cumplir, en consecuencia, con los requisitos y garantías que la normativa establece al efecto, en particular en aquello referido a las legítimas, a efectos de evitar posibles impugnaciones futuras por parte de algunos de los descendientes o familiares del testador.

Por ello, antes de elaborar un testamento al amparo del artículo 701 del Código Civil es recomendable contar con el asesoramiento especializado de un profesional del derecho.

EL TESTAMENTO OLÓGRAFO

Otra posibilidad que nos ofrece el Código Civil es el testamento ológrafo, regulado en el artículo 688 y siguientes del Código Civil.

El testamento ológrafo es aquél redactado a mano, firmado por el propio testador de su puño y letra, que se realiza sin la intervención de un notario.

Los aspectos a tener en cuenta para poder redactar un testamento ológrafo son:

i. Solo pueden otorgar testamento ológrafo las personas mayores de edad

ii. Debe estar escrito y firmado de manera autógrafa por el testador con la indicación del lugar y la fecha del otorgamiento. Si contiene palabras tachadas, enmendadas, añadidas o entre líneas, el otorgante debe salvarlas con su firma al margen de las mismas;

iii. Dichos testamentos deben presentarse ante Notario a fin de que sean adverados y protocolizados en un plazo máximo de cinco años contados desde la muerte del testador, pasado el cual caducan.

A tales efectos, la persona que tenga en su poder un testamento ológrafo deberá presentarlo ante Notario competente en los diez días siguientes a aquel en que tenga conocimiento del fallecimiento del testador. El incumplimiento de este deber le hará responsable de los daños y perjuicios que haya causado.
También podrá presentarlo cualquiera que tenga interés en el testamento como heredero, legatario, albacea o en cualquier otro concepto.

iv. Presentado el testamento ológrafo y acreditado el fallecimiento del testador, el Notario deberá comprobar su autenticidad de acuerdo con la ley aplicable, practicando incluso una prueba pericial caligráfica, si tiene dudas respecto la misma.

v. El Notario, si resulta que el testamento ológrafo es auténtico, autorizará el acta de protocolización y librará una copia a los interesados. En caso contrario, debe denegarlo y el testamento no será válido.

Sin perjuicio de esta posibilidad que existe de otorgar un testamento ológrafo, hay que advertir que son testamentos que suelen conllevar problemas que acaban judicializándose, por lo que de nuevo hay que insistir en la necesidad de contar con el asesoramiento especializado de un abogado para evitar problemas futuros.

Pueden ponerse en contacto con este despacho profesional para cualquier duda o aclaración que puedan tener al respecto.

Un cordial saludo,

La crisi del Coronavirus genera nous escenaris en molts àmbits de la nostra vida, entre ells el jurídic. Els canvis que està provocant la pandèmia no es refereixen únicament al sorgiment de noves situacions legals que fins avui no s’havien previst i per a les quals no estàvem preparats, sinó així mateix a la reactivació de normes que portaven anys en l’oblit.
Amb les Notaries amb serveis mínims i atenent únicament casos d’urgència, l’opció de poder atorgar testament davant notari queda reduïda significativament, la qual cosa ha portat a la recuperació de figures jurídiques en desús, com el testament hològraf o, fins i tot aplicar per primera vegada l’article 701 del Codi Civil, que regula l’atorgament de testament durant una epidèmia.

INTERVENCIÓ NOTARIAL DURANT EL CONFINAMENT
Són molts els clients que ens han consultat sobre la possibilitat d’atorgar testament en aquests dies o de modificar les disposicions testamentàries que en el seu moment van atorgar.
Mentre aquesta situació de confinament no cessament, si bé les Notaries continuen treballant (encara que amb horari i personal reduïts), només es permet l’atorgament de documents notarials urgents que no puguin postergar-se. Aquesta urgència haurà d’acreditar-se per escrit davant el Notari, qui la valorarà i, al seu torn, incorporarà a la matriu de l’escriptura pública que es tracti.
Això implica que, en la majoria de casos, durant el confinament, no sigui possible atorgar disposicions testamentàries davant Notario, que és la manera més habitual i segur de disposar de les últimes voluntats. Però no és l’únic.
Afortunadament, en el nostre ordenament jurídic hi ha altres maneres de testar que ens permeten atorgar testament sense la intervenció de Notario, algunes de les quals passem a analitzar en aquesta Newsletter.

L’ARTICLE 701 DEL CODI CIVIL

L’article 701 del Codi Civil, vigent en l’ordenament jurídic espanyol des que va ser aprovat el Codi Civil l’any 1889, no ha estat utilitzat mai fins avui i fins i tot, recentment, durant els treballs dirigits a les diferents reformes que ha anat sofrint aquesta norma (principalment durant la reforma de 1990), s’havia plantejat la seva eliminació per ser obsolet, ja que ningú es plantejava la possibilitat que Espanya sofrís una pandèmia que comportés la seva possible aplicació.
Però amb l’arribada del *Coronavirus a Espanya s’ha donat una inesperada i impensable utilitat a l’article 701 del Codi Civil.
Aquest precepte resa textualment com segueix:
“Article 701
En cas d’epidèmia pot igualment atorgar-se el testament sense intervenció de Notario davant tres testimonis majors de setze anys.”
Veiem, doncs, que en aquesta ocasió, a diferència d’altres situacions jurídiques que han sorgit i que ens ha enxampat desprevinguts als professionals del dret, ningú pot culpar al nostre ordenament de no estar preparat davant aquesta excepcional situació, almenys pel que fa a la normativa successòria.

REQUISITS PER A APLICAR L’ARTICLE 701 DEL CODI CIVIL
Primer de tot, és important aclarir que perquè aquest article resulti d’aplicació no és necessari estar afectat pel virus ni pertànyer a un grup de risc, sinó que és suficient amb trobar-se en la zona geogràfica afectada per la pandèmia, que actualment és tota Espanya.
No obstant això, i tal com indicarem més endavant, existeix una excepció, que és Catalunya, ja que el seu Codi Civil (en concret, l’article 421-5 del Llibre Habitació relativa a successions) prohibeix expressament els testaments atorgats exclusivament davant testimonis.
Vegem, doncs, els requisits formals per a poder testar de conformitat amb l’article 701 del Codi Civil, en relació amb la resta de l’articulat del Codi Civil que resulta d’aplicació.
a) Quant a la forma del testament, l’article 702 del Codi Civil permet que el testament pugui ser escrit o verbal, establint que, en la mesura que sigui possible, s’escriurà el testament i, en cas de no ser possible, el testament serà vàlid, encara que els testimonis no sàpiguen escriure, donant-se per bona la memòria dels testimonis, o fins i tot els mitjans analògics o digitals que registrin el testament.
b) Referent als testimonis, l’article 701 del Codi Civil determina que han de ser majors de 16 anys. Així mateix, si acudim als articles 681 i 682 del Codi Civil, referent als qui no poden ser testimonis, veiem que a *sensu contrari els requisits addicionals que els testimonis han de complir són:
i. Entendre l’idioma del testador;
*ii. Presentar el discerniment necessari per a desenvolupar la labor testifical;
*iii. Que no siguin hereus ni legataris en instituïts en el testament, els seus cònjuges, ni els parents d’aquells, dins del quart grau de consanguinitat o segon d’afinitat.
c) Quant a la seva eficàcia, si acudim als articles 703 i 704 del Codi Civil, perquè el testament sigui vàlid ha de ser posteriorment traslladat davant notari perquè certifiqui la seva validesa quan finalitzin les circumstàncies excepcionals que han permès el seu atorgament. En concret, el testament quedarà ineficaç si passen dos mesos des que hagi cessat l’epidèmia sense que s’hagi validat davant Notario.
Així mateix, l’article 703 del codi civil estableix que el testament no tindrà validesa si dins dels tres mesos següents a la defunció no s’acudeix al notari competent perquè l’elevi a escriptura pública, ja s’hagi atorgat per escrit, ja verbalment.
Finalment, l’article 704 del Codi Civil estableix que els testaments atorgats sense autorització del Notari seran ineficaços si no s’eleven a escriptura pública i es protocolitzen en la forma previnguda en la legislació notarial.
d) Finalment, quant al seu contingut, aquest ha de ser el mateix que qualsevol altre tipus de testament i ha de complir, en conseqüència, amb els requisits i garanties que la normativa estableix a aquest efecte, en particular en allò referit a les legítimes, a l’efecte d’evitar possibles impugnacions futures per part d’alguns dels descendents o familiars del testador.
Per això, abans d’elaborar un testament a l’empara de l’article 701 del Codi Civil és recomanable comptar amb l’assessorament especialitzat d’un professional del dret.

CATALUNYA: L’EXCEPCIÓ
El Codi Civil de Catalunya resulta d’aplicació a tot aquell que ostenti el veïnatge civil català.

Veïnatge civil catalana
Abans d’entrar a comentar l’alternativa que existeix en el Codi Civil de Catalunya a l’article 701 del Codi Civil comú, resulta important recordar que, amb caràcter general, el veïnatge civil catalana s’adquireix pel fet d’haver nascut a Catalunya (amb algunes excepcions) o bé, en cas d’haver nascut en alguna altra comunitat autònoma, per complir amb un dels dos requisits previstos en l’apartat 5 de l’article 14 del Codi Civil comú, això és:
– Per residència continuada durant dos anys, sempre que l’interessat manifesti davant el Registre Civil ser aquesta la seva voluntat; o
– Per residència continuada de deu anys, sense declaració en contra durant aquest termini.

Alternativa a l’article 701 del Codi Civil comú: el testament hològraf
Segons hem comentat anteriorment, a Catalunya no es permet l’atorgament de testament exclusivament davant testimonis (article 421-5 del Codi Civil de Catalunya) pel que no trobem en l’articulat del Llibre Quart d’aquest text legal cap article equivalent a l’article 701 del Codi Civil comú.
No obstant això, de conformitat amb els articles 421-17 i següents del Codi Civil de Catalunya, hi ha la possibilitat d’atorgar el que es coneix com un testament hològraf, figura que també està contemplada en el Codi Civil Comú (articles 688 i següents).

El testament hològraf és aquell redactat a mà, signat pel propi testador de pròpia mà, que es realitza sense la intervenció d’un notari.
Els aspectes a tenir en compte per a poder redactar un testament hològraf, de conformitat amb el que es preveu en el Codi Civil de Catalunya i que són pràcticament idèntics que els previstos en el Dret Civil Comú, són:
i. Només poden atorgar testament hològraf les persones majors d’edat i els menors emancipats;
ii. Ha d’estar escrit i signat de manera autògrafa pel testador amb la indicació del lloc i la data de l’atorgament. Si conté paraules ratllades, esmenades, afegides o entre línies, l’atorgant ha de salvar-les amb la seva signatura al marge d’aquestes;
iii. Aquests testaments han de presentar-se davant Notario a fi que siguin adverats i protocolitzats en un termini màxim de quatre anys comptats des de la mort del testador, passat el qual caduquen. No obstant això, si durant el referit termini de quatre anys es presenta una demanda per raó de l’estimació o desestimació de l’adveració, el testament ha de protocolitzar-se en el termini de sis mesos comptats des del moment en què la resolució judicial esdevé ferma.
iv. El Notari haurà de comprovar la seva autenticitat d’acord amb la llei aplicable, practicant fins i tot una prova pericial cal·ligràfica, si té dubtes respecte la mateixa.
v. El notari, si resulta que el testament hològraf és autèntic, autoritzarà l’acta de protocol·lització i lliurarà una còpia als interessats. En cas contrari, ha de denegar-ho i el testament no serà vàlid.
Sense perjudici d’aquesta possibilitat que existeix d’atorgar un testament hològraf, cal advertir que són testaments que solen comportar problemes que acaben judicialitzant-se, per la qual cosa de nou cal insistir en la necessitat de comptar amb l’assessorament especialitzat d’un advocat per a evitar problemes futurs.
Poden posar-se en contacte amb aquest despatx professional per a qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.El Codi Civil de Catalunya resulta d’aplicació a tot aquell que ostenti el veïnatge civil català.
Veïnatge civil catalana
Abans d’entrar a comentar l’alternativa que existeix en el Codi Civil de Catalunya a l’article 701 del Codi Civil comú, resulta important recordar que, amb caràcter general, el veïnatge civil catalana s’adquireix pel fet d’haver nascut a Catalunya (amb algunes excepcions) o bé, en cas d’haver nascut en alguna altra comunitat autònoma, per complir amb un dels dos requisits previstos en l’apartat 5 de l’article 14 del Codi Civil comú, això és:
– Per residència continuada durant dos anys, sempre que l’interessat manifesti davant el Registre Civil ser aquesta la seva voluntat; o
– Per residència continuada de deu anys, sense declaració en contra durant aquest termini.
Alternativa a l’article 701 del Codi Civil comú: el testament hològraf
Segons hem comentat anteriorment, a Catalunya no es permet l’atorgament de testament exclusivament davant testimonis (article 421-5 del Codi Civil de Catalunya) pel que no trobem en l’articulat del Llibre Quart d’aquest text legal cap article equivalent a l’article 701 del Codi Civil comú.
No obstant això, de conformitat amb els articles 421-17 i següents del Codi Civil de Catalunya, hi ha la possibilitat d’atorgar el que es coneix com un testament hològraf, figura que també està contemplada en el Codi Civil Comú (articles 688 i següents).
Nicaragua, 48 *3a planta – 08029 Barcelona – T:+34 93 444 11 66 – F:+34 93 495 07 81
Valenzuela, 8 – 1r dreta – 28014 Madrid – T:+34 91 524 03 11 – F:+34 91 524 03 12
E-mail: info@afinanciera.com – http://www.afinanciera.com
El testament hològraf és aquell redactat a mà, signat pel propi testador de pròpia mà, que es realitza sense la intervenció d’un notari.
Els aspectes a tenir en compte per a poder redactar un testament hològraf, de conformitat amb el que es preveu en el Codi Civil de Catalunya i que són pràcticament idèntics que els previstos en el Dret Civil Comú, són:
i. Només poden atorgar testament hològraf les persones majors d’edat i els menors emancipats;
*ii. Ha d’estar escrit i signat de manera autògrafa pel testador amb la indicació del lloc i la data de l’atorgament. Si conté paraules ratllades, esmenades, afegides o entre línies, l’atorgant ha de salvar-les amb la seva signatura al marge d’aquestes;
*iii. Aquests testaments han de presentar-se davant Notario a fi que siguin adverats i protocolitzats en un termini màxim de quatre anys comptats des de la mort del testador, passat el qual caduquen. No obstant això, si durant el referit termini de quatre anys es presenta una demanda per raó de l’estimació o desestimació de l’adveració, el testament ha de protocolitzar-se en el termini de sis mesos comptats des del moment en què la resolució judicial esdevé ferma.
iv. El Notari haurà de comprovar la seva autenticitat d’acord amb la llei aplicable, practicant fins i tot una prova pericial cal·ligràfica, si té dubtes respecte la mateixa.
v. El notari, si resulta que el testament hològraf és autèntic, autoritzarà l’acta de protocol·lització i lliurarà una còpia als interessats. En cas contrari, ha de denegar-ho i el testament no serà vàlid.
Sense perjudici d’aquesta possibilitat que existeix d’atorgar un testament hològraf, cal advertir que són testaments que solen comportar problemes que acaben judicialitzant-se, per la qual cosa de nou cal insistir en la necessitat de comptar amb l’assessorament especialitzat d’un advocat per a evitar problemes futurs.

Poden posar-se en contacte amb aquest despatx professional per a qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.